24.12.2016 - 17:32
|
Actualització: 24.12.2016 - 18:32
En estos dies de festa i joia que vénen
nosaltres ens calfarem el cap pensant quin regal farem a qui estimem, legítimament
mentre en Alep es preguntaran si quedarà gent estimada a qui regalar res, miserablement
nosaltres reclamarem que lleven el fang que ha plogut del cel, legítimament
mentre en Alep pregaran perquè cessen els bombardejos que els plouen, miserablement
nosaltres voldrem aprofitar per fer un viatge o una escapada, legítimament
mentre en Alep maleiran haver de pegar a fugir sense remei, miserablement
nosaltres omplirem el rebost per als dinars i sopars assenyalats, legítimament
mentre en Alep pararan el cabàs per mendicar engrunes i aigua potable, miserablement
nosaltres riurem reunits al voltant d’un tendur calent, legítimament
mentre en Alep ploraran amagats sota una taula coixa i sense braser, miserablement
nosaltres mirarem la tele, bufarem espanta-sogres i menjarem raïm, legítimament
mentre en Alep veuran la por, alenaran desesperats i engoliran pols, miserablement
nosaltres exigirem que acaben la nova carretera o el nou hospital, legítimament
mentre en Alep demanaran que no destrossen l’últim hospital o l’última escola, miserablement
nosaltres buscarem ocupació als xiquets perquè no s’avorrisquen, legítimament
mentre en Alep els buscaran aixopluc perquè no els massacren, miserablement
I així passarem les festes de Nadal, amb un xiulit i un pardal
sense saber qui són els bons ni els dolents, ni què passa, ni perquè, ni com
I és Alep com pot ser qualsevol altra ciutat siriana, o iraquiana, o kurda
com abans ho va ser Armènia, Bòsnia, Ruanda o el Sudan, entre molts
I els nostres governants, la nostra Europa, es llaven les mans
que si ho han vist no ho recorden, i si se’n recorden és per expulsar els refugiats que vénen
I el petroli enmig de tot, que allò que toca ho envisca, i la venda d’armes per adobar-ho
Els Estats Units, Rússia, la Unió Europea, Xina, tots i més a l’aguait, cadascú segons li convé
I davant d’una de tan grossa, no sabem per on pegar, ni què fer, ni què dir, ni a qui aclamar-nos
mentre contemplem perplexos com es passeja la injustícia per este món incomprensible
I com que ens fa vergonya la nostra inacció front a la barbàrie
si més no ens naix cantussejar estes paraules expiatòries, vanament, il·lusòriament
Enric Abad i Lluch
desembre 2016
