Aquest cap de setmana canvia l’hora

Aquest diumenge es farà el canvi d’hora per a adaptar-nos a l’horari d’estiu. A les dues de la matinada s’haurà d’avançar el rellotge una hora, i passaran a ser les tres. Així, la nit tindrà una hora menys. L’objectiu de la modificació és ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural i potenciar l’estalvi d’energia.

Què implica, l’horari d’estiu?

Quan pensem en l’horari d’estiu, automàticament, ens vénen al cap els dies llargs i la llum solar de la vesprada. De fet, l’efecte més clar d’aquest canvi és que es farà de dia i, per tant, de nit, una hora més tard. A part de més hores de llum a la vesprada, alguns dels beneficis que s’hi associen són un impacte positiu al lleure, el turisme i la restauració.

Serà l’últim canvi d’hora?

Aquest canvi horari s’aplica a tots els països de la Unió Europea, en compliment d’una directiva que afecta tots els estats membres. Tanmateix, les discrepàncies que hi havia sobre aquest afer van dur la Comissió Europea a fer una consulta pública no vinculant l’estiu del 2018 per saber què en pensaven els ciutadans, les parts interessades i els estats.

Els resultats van ser prou clars: dels 4,6 milions de respostes, el 84% dels enquestats volia eliminar el canvi d’hora, i una àmplia majoria, el 64%, volia tenir permanentment l’horari d’estiu. Es va aprovar el canvi, però el març del 2019 el Parlament Europeu va votar d’ajornar la resolució definitiva.

Més enllà d’Europa, qui ja ha fet passos per posar fi a aquesta modificació horària són els Estats Units. Una setmana després d’haver canviat l’hora, proposen de fer desaparéixer aquesta normativa. El senat ha aprovat per unanimitat de suprimir el canvi d’hora i tenir tot l’any l’horari d’estiu. La proposta de canvi entraria en vigor el novembre del 2023, però abans haurà de rebre el vistiplau de la Cambra de Representants.

Marco Rubió, el senador republicà que ha impulsat el projecte de llei, defensa que és una de les qüestions que més consens origina i creu que amb aquesta mesura es permet a la població de passar més temps a l’aire lliure a la tarda. De totes maneres, la normativa preveu que els territoris que fins ara no canviaven d’horari, com ara Hawaii i bona part d’Arizona, ho puguen continuar fent i mantinguen l’horari d’hivern tot l’any.

Quin horari mantindríem, nosaltres, el d’estiu o el d’hivern?

Si finalment es fa el canvi, cada estat membre haurà de triar quin fus horari vol tenir. Actualment, n’hi ha tres: el d’Europa occidental –en què hi ha el Regne Unit i Portugal–, el d’Europa central –en què hi ha Bèlgica i l’estat espanyol -d’ençà que  es va arrenglerar amb Alemanya en època franquista– i el d’Europa oriental –en què hi ha països com ara Grècia i Finlàndia.

Tampoc no és clar si prevaldrà l’horari d’estiu o el d’hivern. A l’estat espanyol es va crear una comissió d’experts que s’havia d’encarregar de decidir-ho, però encara no ha arribat a cap acord concloent. Al carrer, les opinions sobre quina és la millor opció tampoc no són unànimes, però segons el baròmetre del CIS de l’abril passat, gairebé un 70% dels enquestats volia mantenir l’horari d’estiu.

D’una altra banda, hi ha sectors que pensen que cal mantenir l’horari d’hivern. D’aquesta manera s’evitaria que durant els mesos de fred hi hagués zones en què no es fes de dia fins a les nou o les deu del matí, fet que implicaria començar la jornada laboral o l’entrada a l’escola a les fosques. Per a evitar-ho, la iniciativa ciutadana Reforma Horària defensa en un dictamen del Consell Assessor per a la Reforma Horària que s’ha de mantenir el mateix horari tot l’any i que ha de ser el d’hivern.

L’argument principal és que la llum del matí és un sincronitzador clau per a la vida de les persones i, amb aquest horari, l’activitat humana s’adequa més a les hores de llum solar. “La llum al matí afavoreix la sincronització del rellotge circadiari, millora l’humor, i ajuda a avançar la son. En cas contrari, la manca de llum al matí afavoreix que s’endarrerisquen els ritmes circadiaris. Aquest endarreriment en un país d’horaris ja tardans, com el nostre, encara faria allargar-los més”, diu el text.

L’organització, que treballa per a impulsar canvis horaris que permeten de conciliar i de gaudir de més llibertat en la gestió del temps, també explica que aquesta modificació altera el rellotge intern. Tot i que solament s’avance una hora, el cos triga uns dies a resincronitzar-se i pot arribar a causar un efecte similar al del jet-lag amb alteracions del son o mal de cap. Aquests efectes sobre el sistema circadiari afecten més les persones grans i els infants, atès que tenen un rellotge intern menys flexible.