‘Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres’

Aquesta és una de les frases més cèlebres de Groucho Marx. Unes paraules que ben bé els polítics fan realitat pràcticament cada dia. No tots els polítics, certament, però sí molts d’ells. I és per això que la política està desprestigiada. Entre la corrupció i les incoherències o les mentides de molts polítics, aquesta activitat pública al servei dels ciutadans no és valorada positivament.

Després de les eleccions del desembre passat, el partit Ciudadanos va donar suport al PSOE per tal de formar un nou govern a l’Estat espanyol. Però com que no es va arribar a cap acord amb els altres partits, i PSOE i Ciudadanos no van aconseguir la majoria absoluta, es van haver de celebrar unes altres eleccions. Després dels comicis del mes de juny, ha estat també Ciudadanos qui de nou ha fet costat a una opció política per arribar a formar un govern. Però ara no ha estat el PSOE qui ha rebut els vots de Ciudadanos, com fa mig any, sinó que el partit del Sr. Albert Rivera ha donat suport al PP. Evidentment, amb tot el seu dret. Passa, però, que si en només sis mesos Ciudadanos ha fet aquest canvi, votant primer el PSOE i ara canviant el seu suport al PP, un canvi totalment legítim, les hemeroteques ens recorden incoherències i declaracions del tot inacceptables, que fan que la ciutadania dubte o recele d’uns polítics que com Groucho Marx, abans deien blanc i ara, negre.

Són molts els exemples que demostren la falsedat o una falta de coherència en els primers espases de la política de l’Estat. Però només n’esmentaré un. Entre les raons que el Sr. Albert Rivera exposà per donar suport al Sr. Pedro Sánchez hi havia el rebuig al Sr. Rajoy, per la corrupció que ha afectat bona part dels dirigents del PP. Per això el Sr. Rivera s’adreçà al Sr. Rajoy per dir-li: ‘Sr. Rajoy, crec que vostè no és creïble per liderar la nova etapa’.

Però en només sis mesos, el Sr. Rivera ha passat de rebutjar el Sr. Rajoy per considerar que el president del PP no podia liderar un nou govern, a apostar per la seua candidatura per tal de fer-lo nou president del govern.

Són molts els consells que la Bíblia dóna sobre com aconseguir una vida íntegra per tal d’arribar a comprendre ‘la justícia, l’equitat, la rectitud’ (Pr 2:9), i així obtenir la intel·ligència, ‘perquè adquirir-la val més que adquirir plata’ (Pr 3:14). El mateix llibre dels Proverbis exhorta l’home per tal que ‘aparte l’engany de la boca’ (Pr 4:24) i allunye ‘la falsedat dels llavis’ (Pr 4:24).

Una vegada més la Paraula de Déu denuncia aquell qui ‘va amb falsedat de boca’ i ‘amb la traïdoria dins el cor’ (Pr 6:14) i també els qui tenen ‘ulls altius, llengua mentidera’  (Pr 6:19) així com ‘els de cor fals’ (Pr 11:20).

Però és l’Evangeli qui ens recorda les paraules de Jesús al Sermó de la Muntanya sobre la sinceritat i la veritat en el parlar: ‘Que el vostre llenguatge siga: sí quan és sí; no, quan és no’ (Mt 5:37).

Qui canvia de parer en un tres i no res, qui diu blanc i després diu negre, qui té uns principis però és capaç de canviar-los per uns altres, és aquell qui està arrelat, no en la veritat i en la sinceritat dels actes, sinó en la seua conveniència. I això, aquesta manera d’actuar, no ajuda gens a valorar la classe política, tan desprestigiada desgraciadament. Ho diu també l’Eclesiàstic així: ‘No vulgues mentir de cap manera, que no en pot eixir res de bo’ (Ecli 7:13).