Ara i sempre, una altra manera de fer política

La crisi sanitària, social i econòmica derivada del Coronavirus està revelant moltes coses sobre les diferents maneres d’afrontar les circumstàncies que ens planteja la vida. L’escriptor Antonio Gramsci va enunciar fa molts anys que ‘viure vol dir prendre partit’. Una cèlebre cita que ha passat a la història com una referència essencial per a moltes persones que estimem la política com a eina transformadora de la societat.

Efectivament, hi ha maneres diferents de fer política. M’atreviria a dir que tantes com maneres de viure. Per exemple, es pot optar per ser tan coherent com siga possible, o no. Podem decidir si dir la veritat, o no. Ens poden preocupar més els fets o l’aparença. També podem escollir si volem actuar des de l’individualisme o preferim cooperar pensant en el benestar de les persones. I així, podríem estar dies enumerant dicotomies que sorgeixen diàriament, condicionen les nostres actuacions i per consegüent, defineixen una determinada manera d’entendre el servei públic.

Prompte farà un any que Paloma Alberola i qui vos escriu vam prendre possessió de l’acta de regidors de l’Ajuntament d’Ontinyent. Encara que ens tocara estar en l’oposició, des d’aquell moment hem tingut ben clar que, sobretot, veníem a fer política útil per a Ontinyent. Com a demòcrates, vam acceptar i respectar que la ciutadania havia escollit una altra opció de manera absolutament majoritària, però no per això havíem de desaparéixer quatre anys, ni abaixar els braços, ni tampoc havíem de deixar de lluitar pel nostre poble. Amb tota la humilitat, crec que ho estem demostrant.

Si ja havíem treballat en una línia constructiva, durant la pandèmia encara més. Ara que tantes persones estan deixant-se la pell perquè tota la societat puguem eixir de les dificultats, és més necessari que mai saber estar a l’altura de les circumstàncies. Per això, hem presentat propostes, com suggerir des de l’àmbit municipal la suspensió del treball temporal al principi de la pandèmia, proposar el repartiment de màscares a la ciutadania prioritzant els grups de risc, la renúncia a les retribucions del mes d’abril, plantejar l’aplicació de criteris socials en les ajudes al consum, l’adaptació de les ajudes municipals a autònoms per a cobrir la quantitat més gran de casos possibles, l’ampliació temporal de les terrasses dels bars i restaurants de la ciutat per a reactivar el sector, l’habilitació d’un mecanisme per a retornar al professorat el material didàctic que elabora l’alumnat amb menys recursos perquè el puguen corregir, o la proposta que l’ajuntament elabore una guia de bones pràctiques per a la ciutadania amb l’entrada en vigor de la fase 1 de la desescalada.

A diferència de què ocorre en el cas d’alguns partits de l’oposició a l’estat espanyol, nosaltres hem posat damunt la taula totes les idees que consideràvem necessàries per a pal·liar els efectes socials i econòmics de la pandèmia a la nostra ciutat. Però, aquesta manera d’actuar no és momentània ni efímera. Com deia, des del principi de la legislatura hem tingut i tenim ben clar que la nostra missió és fer una oposició responsable i activa, posant de manifest aquells aspectes millorables de la gestió del govern municipal, estant al seu costat en aquelles decisions positives, però sobretot, proposant camins alternatius per a donar solucions als problemes, sempre pensant en el bé d’Ontinyent.

Per eixe motiu, dins de les nostres possibilitats, també estem a disposició de totes aquelles persones que necessiten ajuda per qüestions on poden intervenir administracions on Compromís governa, com és la Generalitat Valenciana. Un bon exemple d’aquesta línia de treball és la defensa del comerç local. En eixe sentit, fa dues setmanes vam recollir la inquietud de les gelateries d’Ontinyent i la vam traslladar a la Directora General de Comerç, Rosana Seguí, per tal que la fera arribar al Ministeri, que era el competent per a prendre la decisió d’autoritzar l’obertura d’aquests establiments. Aquest treball en equip va contribuir a solucionar la problemàtica i que el xicotet comerç gelater poguera vendre els seus productes com feien els grans supermercats, sempre complint amb totes les normes de seguretat per garantir la protecció de la salut pública.

Aquesta manera de fer les coses no és casual. Tampoc l’hem inventada nosaltres. Forma part d’una forma diferent de fer política per a regenerar la vida pública i recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions, així com l’esperança en un futur millor. Una filosofia de treball encaminada a resoldre els problemes posant per damunt de tot els interessos del nostre poble, especialment d’aquelles persones que més ho necessiten.

Potser algú pensarà que vivim en la ingenuïtat. Però sincerament, nosaltres preferim pensar que, amb el temps, la coherència és més poderosa que la falsedat i la veritat és més poderosa que el clientelisme. Els valors són més poderosos que els interessos, i l’honradesa és més poderosa que el cinisme. Potser som uns somiadors, o potser no. Però, com déiem, quasi tot en la vida implica una elecció.

Tal com està la situació, i comprovant altres actituds que no estan a l’altura de què espera la gent de les i els polítics, segurament el temps aclarirà si som uns somiadors o simplement estem practicant el que vertaderament és el noble art de la política. Nosaltres prenem partit, perquè tenim un compromís amb Ontinyent.