Ara jo voldria…

Ara jo voldria convertir-me en un ciutadà normalet, d’aquells que no estan en cap associació cultural, ni veïnal, ni sindical, ni política, ni esportiva, ni festiva, ni religiosa, ni musical, ni ecologista, ni gastronòmica, ni… Demanaria la baixa de les ONG a les que cotitze, del partit al que pertany, dels fòrums que em suporten, del Facebook, de tots els grup del WhatsApp, de… Fins i tot hauria de deixar de ser Llumener de les festes de Sant Antoni del barri de l’Ermiteta, encara que el sant del porquet em declarara persona non grata. I és que com sempre he estat un pacient obedient i resignat davant la metgessa de capçalera, hauria també ara de fer-li cas i seguir estrictament el règim alimentari ordenat, prendre’m les tres pastilletes de rigor de cada dia i oblidar-me de la vida massa activa que el meu cos i la meua ànima encara suporten als meus setanta-un anys, em diu ella, i que no estic ja per suportar tantes informacions desagradables que m’alteren el ritme cardíac i em trauen el son. Que ho deixe estar ja, què caram! és el que em proposa, que me’n passe a un club d’aquells que juguen a la petanca tranquil·lament, que m’oblide de la Sexta i dels Telenotícies de TV3 i d’aquells debats que em trauen de polleguera, i que em torbe amb els programes desenfadats ‘de societat’ de Tele5 i Antena3.

Però, seguint l’exemple d’aquell admirat mestre Eduardo Haro Tecglen, crec que mai no podré fer cas a la facultativa, car sóc també molt covard i salvatge i no em resignaré a la monotonia castrant de la vida del comú dels jubilats i seguiré formant part de totes i cadascuna de les entitats locals, comarcals i nacionals mentre no me n’expulsen, de moment. Pose Déu per testimoni que seguiré estant en la meua associació cultural, en la veïnal, en la sindical, en la política. En l’esportiva ja no, que tinc artritis, en la festiva tampoc, que no he de beure massa, ni en la religiosa perquè m’han excomunicat, ni en la musical, perquè ja no done la nota, ni en l’ecologista perquè no done la talla de verdor, ni en la gastronòmica, per allò del fastigós colesterol, ni… Però sí que seguiré ‘salvant el món’ des de les meues ONG, des del partit, des dels fòrums que em suporten, des del Facebook, des de tots els grups del WhatsApp, des d’aquests articles… Fins i tot voldria seguir sent Llumener de les festes de Sant Antoni del barri de l’Ermiteta per molts anys. I que el Club de Petanca m’espere encara uns quants anys, i que Tele5 i Antena3 no me les obliguen a veure mai dels mais. Perlamordedéu!