Ara toca parlar, dialogar, cooperar

Algunes persones en pregunteu en privat per què ara, per què es mou ara el ‘Compromís Plural’ a Ontinyent , ara que ja teníem candidat i semblava tot solucionat.

Bé, crec que millor donar arguments en públic i fora d’estar donant explicacions en privat, encara que de vegades ja no sé ‘si es pot’ opinar en públic.

No dubte de les capacitats i la il·lusió del fins ara únic candidat a les primàries de Compromís per Ontinyent, ni que ho faria bé.

Com tampoc dubte que té massa pressa i que el camí escollit per encapçalar el projecte de Compromís a Ontinyent no és el millor.

No és el mateix liderar un col·lectiu, que imposar-se en un col·lectiu.

Liderar necessita diàleg, generositat i molta empatia amb la gent que forma part del col·lectiu; per contra, imposar-se en un col·lectiu pot ser més ràpid i fàcil (sobretot si comptes amb el suport de la direcció del teu partit al cap i casal); però de vegades el preu a pagar és molt alt i a Ontinyent el preu ha estat car, un col·lectiu clarament dividit.

I així és com a Ontinyent tenim un candidat d’una part del col·lectiu, amb un col·lectiu dividit, un candidat que sembla vindre a salvar-nos de la desfeta que en certa manera ell mateix ha contribuït a crear.

Dubte que unes primàries foren la millor solució, buscar una candidatura de consens hauria estat probablement millor. Però com tancar una candidatura de consens si abans de negociar res, abans de pactar ni tan sols les regles del joc, ja s’ha presentat una candidatura ‘en societat’? Una candidatura que si bé de cara endins sabem que és a primàries, de portes enfora ha estat més aïnes una candidatura electoral, aspirant a candidat a la batlia en diuen.

És cert, podria haver-me quedat ‘jubilat’ al Llombo (i callat), que per cert s’hi viu molt bé; però si hi ha companyes i companys que malgrat tot en contra,  volen donar la cara, per refer un col·lectiu, que aposten per un projecte plura… què voleu que vos diga? Ha estat també la meua il·lusió, un Compromís per Ontinyent Plural, rebel i responsable.

Ja ho he dit en més ocasions, que el  projecte pel que he treballat no és una còpia del ‘projecte Jorge’; entenc que el projecte per a Compromís ha de ser un projecte plural, verd, nacionalista i d’esquerres; coherent amb els seus principis, valent davant els poderosos i les injustícies i molt apegat al dia a dia de la gent que vivim a Ontinyent, de tothom, els de pedigrí i els que no en tenen tant.

I per això, ara toca parlar, dialogar, cooperar, cooperar totes les parts que formem COMPROMÍS per treballar el millor projecte, la millor candidatura i els millors resultats.

Anem pensant què podem aportar, què hem de rectificar i com aglutinar tota la gent que espera una alternativa útil i compromesa per a Ontinyent.

Joan Gilabert Oviedo · Ex-jubilat de la política local