26.09.2016 - 22:05
Va ser dimarts 20 de setembre quan el Sr. Ban Ki-moon pronuncià el seu últim discurs com a secretari general de Nacions Unides, en el transcurs de la setanta-unena sessió de l’Assemblea General de l’ONU. L’important text de Ban Ki-moon ha passat bastant desapercebut, desgraciadament, tot i que als qui l’hem llegit no ens ha deixat indiferents.
Ban Ki-moon, nascut a Corea fa 72 anys, es va convertir en el vuitè secretari general de Nacions Unides l’1 de gener de 2007. En el seu primer discurs, el Sr. Ban Ki-moon defensà la necessitat que té el nostre món d’un ‘desenrotllament inclusiu i sostenible’, que portara la ‘reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 50%, respecte als nivells de l’any 2000’. Un altre tema que tractà fa deu anys el Sr. Ban Ki-moon, va ser el canvi climàtic, ‘un problema mundial que requereix una solució mundial’. Així mateix, i ja des dels seu inicis, el secretari general de l’ONU demanà ‘la promoció dels drets de la dona’, que encara hui en dia continua discriminada, així com també ‘prevenir els conflictes’ per tal de ‘consolidar la pau’.
En el seu discurs el 2007, Ban Ki-moon condemnà la violència i defensà els drets humans a l’Àfrica septentrional i a l’Orient Mitjà, ja que aquests ‘drets inalienables’ són la base de ‘la llibertat, la justícia i la pau al món’. Per últim, el secretari general de l’ONU apostà pel ‘desarmament i la no proliferació nuclear’.
Conseqüent amb la seua trajectòria, deu anys més tard de prendre possessió com a secretari general de Nacions Unides, el 20 de setembre passat, Ban Ki-moon va fer un dur discurs per advertir els caps d’estat i els presidents dels governs presents a la seu de l’ONU (i també als absents) dels perills que assetgen el nostre planeta. Tot i les seues paraules plenes d’esperança en un futur millor, Ban Ki-moon presentà la ‘desconfiança dels ciutadans pels seus dirigents’, un problema que agreuja la relació en l’exercici del poder, ja que l’autoritat s’ha d’entendre sempre com un servei al poble.
Un altre tema de gran transcendència que tractà Ban Ki-moon va ser la defensa dels ‘Acords de París contra el canvi climàtic’, per tal de lluitar contra l’emissió del gas hivernacle. També va denunciar ‘la guerra, la pobresa i la persecució’ que en ple segle XXI sofreixen milions de persones. I és que només acabant amb aquests flagells podrem reduir la diferència escandalosa que hi ha, encara hui, entre pobres i rics.
El següent tema que tractà en el seu discurs va ser la immoral ‘manipulació de les eleccions’ que fan alguns polítics per tal de ‘perpetuar-se en el poder’. El secretari general de l’ONU també ens alertà del perill dels ‘discursos demagògics contra els refugiats i els migrants’, que utilitza la dreta més populista.
Però en mig d’aquest dur discurs, que no és sinó una fotografia de la situació actual del nostre món, Ban Ki-moon va fer una crida a l’esperança en admetre que ‘el motor de canvi més gran que existeix és el poder del poble.’
No cal dir que aquestes paraules del secretari general de Nacions Unides en el seu últim discurs presenten moltes coincidències amb els declaracions del papa Francesc, qui sovint ha denunciat la idolatria dels diners, en un sistema econòmic que mata o la pobresa que pateixen tants i tants països. El papa Francesc també ha defensat la importància de la solidaritat en la relació entre els pobles, la defensa de la creació, la justícia econòmica o la responsabilitat dels governs en el servei als ciutadans.
Discursos i línies paral·leles entre Ban Ki-moon i el papa Francesc, dos homes de pau que aposten per un futur més lliure i més fratern.
