23.09.2015 - 15:51
Dirigida i produïda per Tim Burton, Big Eyes està basada en la història real de Walter Keane (Christoph Waltz), un dels pintors amb més èxit dels anys 50 i principis dels 60 del segle XX. L’artista va aconseguir una notorietat sorprenent en revolucionar la comercialització i accessibilitat de l’art popular amb unes enigmàtiques pintures de xiquets abandonats amb grans ulls. No obstant això, la veritat va acabar eixint a la llum: l’obra de Keane no la va crear ell, sinó la seua muller, Margaret (Amy Adams).
Pel que sembla, els Keane van viure una mentida que va anar creixent fins assolir proporcions gegantines. Big Eyes se centra en el despertar de Margaret com a artista, en l’èxit fenomenal de les seues pintures i la tumultuosa relació que va mantenir amb el marit, catapultat a la fama mundial emportant-se tot el crèdit pel treball de Margaret. Un tema tractat ja en altres films com ara Azul de Krzysztof Kieslowski, en què subtilment es desvela com la protagonista era la vertadera compositora de les obres que donaven fama al marit.
En 2003, els guionistes Scott Alexander i Larry Karaszewski van descobrir una d’aquestes històries en les quals la realitat supera la ficció: la història de Margaret i Walter Keane, els pintors de més èxit de vendes de la dècada de 1960. Intrigats, van començar a investigar una història que tardaria deu anys a rodar-se. Un dels valors que els guionistes posen de relleu és que Margaret és un gran personatge que personifica el començament del moviment feminista. Una mestressa de casa dels anys 50 que ho fa tot pel seu home i que, al llarg de la història, aprén a valdre’s per si mateixa.
La parella de guionistes, experimentada en biopics (el còmic Andy Kaufman en Man on the Moon i l’editor Larry Flynt en el film L’escàndol de Larry Flynt), afirma sentir atracció per les històries de persones marginades que no semblen importants.
En eixa línia, també es troba el seu primer treball amb Tim Burton, Ed Wood, que tracta del pitjor director de cinema de tots els temps, però no des d’una perspectiva de burla sinó d’exploració de la singularitat del personatge. ‘Hi ha qui opina que els Keane són els pitjors pintors i ens va semblar que, en fer aquesta pel·lícula, podíem contar una història personal i realment excel·lent a més de tractar temes com el món de l’art –existeix una identificació amb l’art marginal, el que commou… per què l’art s’ha de veure legitimat per la crítica?– i el moviment feminista’. Totes dues són històries que paga la pena de veure.
En la tasca documental, els guionistes van entrevistar Margaret Keane, qui actualment té 86 anys, per tal de conéixer de primera mà la història. El mateix va fer l’actriu protagonista. El director i productor de la cinta, el singular Tim Burton, ja la coneixia perquè li va encomanar uns retrats i li va comprar alguns quadres, per tant la sintonia era total. Aquesta relació ha fet que Keane faça un xicotet cameo en una escena filmada en el Palau de les Arts de San Francisco.
Un pressupost modest ha fet que el director done una solució senzilla a tots els reptes que presenta el film com recrear el San Francisco dels anys 1950. La implicació del director i la sensibilitat que té per a comprendre i retratar els marginats –Eduardo Manostijeras, Willy Wonka… tota la filmografia està plena d’aquest tipus de personatges–, així com la sintonia amb l’estètica de Keane, han fet que el resultat final siga d’aquells que paguen la pena.
https://www.youtube.com/watch?v=IQ1a-3OKwcg
Projeccions de l’Utiye a Cineápolis El Teler
Dimecres 23 a les 20.00 – 22.30
Dijous 24 a les 20.00 – 22.30
Divendres 25 a les 20.00 – 22.30
Dissabte 26 a les 18.00 – 20.00 – 22.30
Diumenge 27 a les 18.00 – 20.00
