01.02.2018 - 17:44
|
Actualització: 01.02.2018 - 18:44
La retreta de les Caixes encapçalada pel Terç de Suavos, i la cercavila il·luminada amb fanalets de paper amb totes les filaes obren aquest divendres definitivament les festes de Moros i Cristians que Bocairent dedica a Sant Blai des de 1860.
Els Moros i Cristians de la localitat de la Mariola, les primeres de l’any de tot el país, viuran un dels actes centrals de les festes aquest dissabte de vesprada amb l’Entrada, després que de matí s’haja viscut la interpretació de l’himne de Bocairent i la desfilada de bandes de música que participaran en l’entrada.
A les 16.30 començaran a desfilar les nou filaes, amb els seguicis de ballets, carrosses i cavalls, i les formacions musicals, que faran en acabar la ‘revista de tropes’, un acte únic en les entrades de Moros i Cristians i que singularitza les festes bocairentines.
Diumenge arrencarà amb la diana a les 8.00, i a la vesprada més de 300 membres del Terç de Suavos desfilaran en el tradicional piquete. També de vesprada, a les 17.00 es farà a l’Escalinata el Ball del Moro. Amb la processó de Sant Blai es viu un dels moment més emotius de les festes, amb l’entrada a la plaça de l’Ajuntament, il·luminada únicament pels ciris, del Guió pintat per Joaquim Sorolla i la imatge i la relíquia de Sant Blai, quan es faran voleiar milers de papers de colors i es dispararan focs d’artifici.
El programa d’actes de dilluns comença també a les 8.00 amb les visites de les filaes als temples i ermites. És també el dia de ls ambaixades; la del moro a les 11.30, i la del cristià a les 17.00; i el de la desfilada humorística de la retreta a les 23.30. Dimarts comença també amb la diana i amb la pujada a l’ermita del Sant Crist, on després de la missa de les 11.30 arriba el despojo del moro, la representació de la conversió de l’ambaixador moro al cristianisme. A la mitjanit és el moment l’espectacular cordà, en què es disparen més de 6.000 coets distribuïts en canyes.
L’Eixabegó és el darrer dia, ja dimecres, quan es fa la missa en sufragi dels festers difunts i un dinar de filaes als masets respectius.