Cal màscara per a suportar la política municipal?

Tinc a les meues amigues Pura i Marujín que trauen foc pels queixals. Ja ha arribat el dia que reparteixen màscares per a llegir les notícies sobre la política municipal. Això no és possible i així ho expresse al grup de uatxap que tenim – l’única via de comunicació ara que restem confinades per la maleïda pandèmia. I Pura ho confirma amb una fotografia desenfocada. ’Xè, xica que sí, que és veritat’. ‘Ascolta, quines barbaritats!’, diu l’altra. Pura torna a escriure al grup: ‘No si, ara per a protegir-se del maleït virus el batle voldrà que li comprem els periòdics de l’autobombo mentre els batles d’Agullent o Albaida han repartit ja màscares a la població’. Massa demanes, Pura. Que la política municipal a Ontinyent fa pudor, ho sabem fa temps, però no calia evidenciar-ho. Per si de cas, jo m’he posat màscara per a llegir les novetats de la política del poble.

Ací la cosa està agra. Quedeu-vos a casa, no cal que ho diga una jubilada com jo. De segur que vostés fa temps que no veuen als seus, com jo, que trobe a faltar la meua néta. I llig a les meues amigues amb deteniment des del mòbil; si no fóra perquè tenim damunt una pandèmia com mai l’havíem coneguda des de la guerra i que el panorama que deixem a les nostres nétes es presenta ben negre, pensaria que açò de la màscara és una nova maniobra d’entreteniment de les que ens té acostumat el nombrós equip de comunicació de LVEU pagada per la hisenda pública.

La crisi sanitària que patim trau les vergonyes de la política municipal. Per això ens reparteixen les màscares. Hem pogut veure als populars demanar que es declarara el dol i que es baixaren les banderes. Ara fa dos plenaris, Marujín em deia: ‘sembla que Mersedes s’espavila’. Doncs no, falsa alarma. Ai, Mercedes com t’agrada a tu una bandera!! O la proposta populista dels dos regidors de Compromís de renunciar als diners de les juntes d’abril. A falta d’idees, les ocurrències són benvingudes sempre. ‘Ha espavilat el mudaet’, em deia Pura. Doncs tocarà esperar també. Però la palma en aquest desficaci se l’emporta la senyora Enguix, que amb una mà criticava la proposta dels econacionalistes i amb l’altra anunciava que LVEU proposava de destinar els diners de juntes per a altres assumptes. Sembla que qui li redacta les notes ha estat molt ocupat darrerament i li importa poc la coherència. Una llàstima, perquè no és la primera vegada que la senyora Enguix ha d’eixir a la palestra a fer el ridícul més estrepitós.

És possible que calga la màscara per a veure un batle en deliri que es felicitava (si, ho han escoltat bé, es felicitava a si mateix, s’autofelicitava!) per la informació que facilitaven els responsables de Sanitat a València. Ale, peim! No direu que no és un visionari de la nova política. Escolteu, però qualsevol excusa és vàlida en este poble per a fer una roda de premsa i felicitar-se a si mateixa per una cosa que no va amb vosté. Moltes rodes de premsa, però poques explicacions sobre les coses que hauria d’explicar-nos a totes, senyor batle.

I este és el panorama de la crisi sanitària al poble. Una crisi que afrontem sense regidoria de Sanitat perquè vull recordar-vos que Jorge Rodríguez va eliminar-la en l’organització del govern. El deliri d’aquest govern no acaba i hem pogut gaudir esta setmana d’una regidora afirmant ridículament que els vals-menjadors que atorga la Generalitat no garantien l’alimentació de les xiquetes, mentrimentres la proposta estrella de LVEU era una foto amb militars i muntar un festival per Facebook on participaven gent molt vinculada amb regidores, secretaris de partits i més personatges. Però clar, quan has eliminat la regidoria de Sanitat solament et queda fer concertets a casa i muntar un vergonyós publireportatge de fotografies naïf de regidors dient-nos que tot anirà bé. Ah!, i felicitar-te d’això. Fins i tot de la crisi, LVEU sap traure suc.

Açò només és el principi, benvolgudes. Em sap greu anunciar-ho. Malgrat la majoria absolutísisima, els riures, les gestualitzacions i les males formes de LVEU demostren que hi ha intranquil·litat en el govern liderat per un batle –a hores d’ara– encara imputat. Pura diu que és pel judici que pot canviar-ho tot, però Marujin creu que hi ha una batalla declarada entre els regidors per a succeir Rodríguez. I soles des d’esta perspectiva s’explica com estem immersos en una cursa per a  vore qui diu la flautà més gran i l’estupidesa més notòria. I és que eixe nerviosisme pot ser la clau per a entendre l’estat de realitat paral·lela en què viu el govern de LVEU i la maquinària de propaganda pagada amb diners de tots per a evitar mostrar-nos la guerra soterrada que hi ha dins de LVEU.

Poseu-vos les màscares, protegiu-vos i no us les retireu si llegiu sobre política municipal. Té efectes secundaris molt perillosos. Si no, és probable que vos contamineu i acabeu defensant que el batle ha portat els avions de material de la Xina –com alguns ja fan per ací– per tal de no reconéixer el paper fonamental en l’èxit de l’operació de Rebeca Torró. A cuidar-se!