23.01.2021 - 23:24
|
Actualització: 24.01.2021 - 00:24
Aquest és el títol del llibre de l’amic Francesc Jover, una obra molt interessant que estic llegint i que convide a llegir perquè, com diu Vicent Torrent al pròleg, és una ‘perla de llibre’ i ‘un regal que mereix el reconeixement de la comarca del Comtat i de tot el País Valencià’.
El llibre consta de cinc capítols, amb un pròleg de Vicent Torrent, una introducció, un epíleg, un apèndix i una extensa bibliografia.
Editat per Brúfol i amb 418 pàgines, Cançons i romanços del Comtat és un gran treball de Francesc Jover, qui visitant les poblacions del Comtat ha escorcollat, com diu Vicent Torrent, ‘en la memòria dels majors a principis dels anys noranta’, un fet que era imprescindible per a preservar la gran riquesa cultural de la comarca.
Aquest llibre, com assegura Torrent, ‘molt ben documentat i inusualment atractiu per a qualsevol lector’ és de lectura ‘amena, interessant i de vegades divertida’.
Com diu l’autor en la introducció, la idea d’escriure aquesta obra ‘va nàixer en veure la importància etnogràfica del treball que va fer el musicòleg Just Sansalvador i Cortés (1900-1980) acompanyat pel seu germà, Joaquim, durant els anys 1922-1924 del segle passat, a la comarca del Comtat’.
El primer capítol tracta de les cançons populars que Jover detalla pels diversos pobles del Comtat on les ha trobades, des d’Alfafara a Muro, passant (entre més viles) per Agres, Cocentaina, Gaianes o Beniarrés.
El segon capítol està centrat en els monòlegs i els romanços com les dites populars d’Alcosser, les endevinalles de l’Orxa o el cant d’un trànsfuga de Planes. I és que tot i que Francesc Jover només havia previst d’incloure en el seu treball cançonetes populars, en trobar-se ‘al llarg de les entrevistes un altre tipus de material folklòric, sense haver-ho buscat directament’, va ‘decidir gravar tot allò també que no eren cançons i dedicar-hi un apartat’.
En el tercer capítol, Francesc Jover ens presenta les rondalles populars com el sermó de Turballos o el conte de Peret i Marieta.
El quart recull els jocs d’infants i adults, des del joc de la sortija a l’escampilla, el saltacavall o la trompa.
Finalment en el cinquè capítol Francesc Jover ens ofereix la música de danses, com la d’Alfafara, el fandango i la dansa d’Agres o el final de dansada de Cocentaina.
Francesc Jover, gran amic de mon pare i membre de la tertúlia del Micalet de València, va nàixer a Cocentaina el 1933. De ben menut va descobrir l’afició a fer romanços a partir de les redaccions que el xiquet feia a l’escola cada dilluns, on descrivia què havia fet el diumenge anterior. A onze anys hagué de deixar l’escola per a posar-se de menador amb sa mare, filadora de cànem, tot i que a les nits anava a una escola nocturna.
El 1947 Jover començà a treballar en la metal·lúrgia, deixant definitivament l’escola. El 1962, ja casat i amb dos fills, va anar a viure a València. El 1969 deixà la foneria i començà a treballar de comercial, fins que es va jubilar. Durant els anys seixanta, en plena dictadura, s’incorporà als moviments veïnals, socials i sindicals, on era l’encarregat de redactar els pamflets.
Quan Francesc Jover es va jubilar s’incorporà a la Universitat de València en els cursos de la Nau Gran per a majors de cinquanta-cinc anys, on es va matricular en Geografia i Història.
L’amic Jover ha fet diversos treballs d’historiografia, sobretot en el camp etnològic. Durant quatre anys va ser col·laborador de la revista Saó, amb un article mensual sobre oficis desconeguts. A més, és autor de diversos llibres, entre els quals, Carrers de Cocentaina (2002), Els regs i la indústria hidràulica a Cocentaina (2005) o República, guerra i repressió franquista a Cocentaina (2008). A més, ha col·laborat amb els seus articles en revistes, diaris digitals i més publicacions.
El llibre de Francesc Jover és una bona oportunitat per a endinsar-nos i conèixer les cançons i els romanços del Comtat, una tradició que cal conservar i transmetre a les noves generacions. Cal tindre en compte que els beneficis de la venda del llibre es destinaran a l’associació Somriures de Cocentaina.
Per la seua lluita antifranquista i pel seu treball en la recuperació de la cultura popular, Francesc Jover mereix que l’Ajuntament de Cocentaina el declare fill predilecte d’aquesta vila del Comtat. I que l’Ajuntament de València, ciutat on Jover va anar a viure el 1962, el faça fill adoptiu. A més, la Generalitat del País Valencià s’honoraria a si mateixa si enguany el govern valencià li concedira l’Alta Distinció.
Hòmens com Francesc Jover ens ajuden a recobrar la dignitat, ja que al llarg de la seua llarga vida ha estat un home de conviccions, un maulet que sempre ha treballat per la vertebració del País Valencià i pel seu redreçament nacional.
