Canvis en el calendari de vacunes infantils

Redacció/EP 

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha modificat el calendari de vacunació sistemàtica infantil del País Valencià a través de la Resolució d’1 de gener de 2017, publicada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Entre més coses, la resolució preveu que als 2, 4 i 11 mesos d’edat s’administre una dosi de vacuna contra la diftèria, tètanus, tos ferina, poliomielitis, Haemophilus influenzae tipus b i hepatitis B, mentre que se suprimeix la vacuna d’hepatitis B en néixer.

Es tracta del calendari vacunal que el Consell Interterritorial de Sanitat espanyol va aprovar fa sis mesos per a 2017 i que, al País Valencià, començarà a aplicar-se als nens nascuts a partir de l’1 de gener de 2017, segons ha explicat el govern a través d’un comunicat.


El calendari inclou una sèrie de canvis en els esquemes de vacunació, principalment en menors d’un any. En primer lloc, es redueix el nombre de dosis de la vacuna combinada de diftèria-tètanus-tos ferina (DTPa), poliomielitis i Haemophilus influenzae tipus b (Hib), en concret la dosi administrada als 18 mesos.


Així, els xiquets nascuts a partir de l’1 gener d’enguany rebran una dosi de vacuna combinada de diftèria-tètanus-tos ferina (DTPa), pòlio injectable (VPI), Haemophilus influenzae tipus b (Hib) i hepatitis B (HB ) als 2, 4 i 11 mesos d’edat.

Un altre dels canvis més rellevants és la nova pauta de vacunació de l’hepatitis B, amb tres dosis administrades als 2, 4 i 11 mesos d’edat com a vacuna combinada i deixa d’administrar-la vacuna al naixement de l’infant.

Els nens que comencen amb aquesta pauta rebran una altra dosi de record contra diftèria, tètanus, tos ferina (DTPa) i poliomielitis als 6 anys d’edat, en comptes i no als 18 mesos.
El calendari es completa amb l’administració als 12 mesos i als 3-4 anys de sengles dosi de vacuna triple vírica —contra el xarampió, la rubèola i galtera—, i com amb l’administració de les mateixes dosis que fins ara contra la meningitis C (als 4 mesos, 12 mesos i 12 anys) i la vacunació de les xiquetes contra el virus del papil·loma humà als 12 anys.

Avantatges

Des de la Conselleria subratllen que els avantatges del nou calendari són, d’una banda, que es redueix el nombre d’administracions de dosi en menors de dos anys, ‘assegurant el mateix nivell de protecció contra totes les malalties incloses en el calendari’. D’altra banda, es minimitza l’impacte de problemes en el subministrament d’algunes vacunes, com el que afecta el component de la tos ferina des de 2015.

El calendari de vacunació, incideixen, ‘és una eina de salut pública que protegeix la població que es vacuna. Les modificacions en el calendari responen a canvis epidemiològics en la malaltia vacunable, el desenvolupament de vacunes més efectives i eficients o les variacions en el coneixement sobre les millors pautes i estratègies per a la vacunació’.

Vacuna de la varicel·la

Al País Valencià ja es van introduir els canvis relacionats amb l’administració de la vacuna de la varicel·la mitjançant una instrucció l’any 2016, que recomanava la vacunació contra aquesta malaltia amb l’administració de dues dosis de vacuna, la primera als 15 mesos i la segona als 3-4 anys. Aquest canvi es consolida amb el nou calendari de vacunació, conclouen.