Carles Salvador ‘torna ‘ a Aielo de Malferit malgrat la censura

L’any 1912, un jove Carles Salvador va arribar a Aielo de Malferit per a fer de mestre d’escola, en la que fou la seua primera destinació com a docent. Tot i que va ser només tres anys, els estudiosos de qui va convertir-se en un dels principals gramàtics i impulsors del valencianisme no dubten a assenyalar que la seua estada en aquest poble de la Vall d’Albaida va reforçar les seues conviccions quant a la conveniència de l’ensenyament en valencià.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha estat celebrant tot aquest 2015 l’Any Carles Salvador, en commemoració del seixanta aniversari de la mort de qui va ser també escriptor. Entre més activitats, l’AVL ha produït l’exposició ‘Carles Salvador i el seu temps. Els escriptors valencians: memòria i modernitat’, que divendres vinent arriba a l’institut d’Aielo de Malferit, on hi serà fins el 20 de novembre. Aquest mateix divendres, el professor Emili Casanova, membre de l’AVL, hi farà una xerrada destinada als alumnes de 4t d’ESO.

L’exposició està dividida en dotze plafons que ofereixen una visió global de l’època; la societat valenciana de les primeres dècades del segle xx; la importància de la cultura del valencianisme; els centres de cultura; les publicacions literàries i culturals; la llengua dels valencians; l’educació i el territori; l’ensenyament del valencià en temps difícils, i la poesia i la modernitat, sense oblidar l’activitat pedagògica, filològica i creativa del mestre Salvador.

Després de passar per moltes poblacions de tot el País Valencià, i també de la nostra comarca, ara s’instal·la a l’institut d’Aielo de Malferit perquè els alumnes puguen conéixer la vida, l’època i l’obra d’aquest mestre que va deixar una enorme empremta en l’àmbit de la recuperació nacional i lingüística valenciana.

La censura

La relació de Carles Salvador amb Aielo de Malferit, tot i que curta en el temps, en cap cas ha estat oblidada. És per això que des de la societat local es va plantejar de dur al poble aquesta exposició, al voltant de la qual es van preveure altres actes en record seu. La idea, però va topar amb la negativa rotunda del batle, José L. Pinter, a cedir cap espai municipal per dur a terme aquestes activitats, sense donar cap justificació plausible de la seua decisió als impulsors de la proposta.

Finalment, serà l’institut que acollirà l’exposició, un espai públic que no depén de les decisions del batle.