27.07.2015 - 18:18
Tenim una directora general en la família. És el missatge de wasap que dimarts 7 de juliol va córrer com la pólvora de mòbil en mòbil per Carrícola. Més ràpid que la correra dels bous el dia de Sant Fermín a la capital navarressa. Efectivament, la nova directora general és nascuda i resident a Carrícola, i res a veure amb Pamplona, ni amb el pobre de mi.
La notícia era rebuda amb una enorme expectació i satisfacció per la gran família del xicotet municipi de la Vall d’Albaida. L’arrelament a la terra i la convivència se senten també al cor del veïnat quan hi ha esdeveniments com aquest. Tots els seus habitants són il·lustres, així s’encarregà d’immortalitzar-ho Xavier Mollá a través de 147 fotografies, 147 imatges de la seua gent, per mostrar el rostre de tot un poble.
El lloc de naixement figura anotat en qualsevol documents nacional d’identitat, però no totes les persones tenim la mateixa relació amb el nostre lloc d’origen i açò es nota quan es viu un moment excepcional, siga quin siga el signe de la notícia. En aquest cas, podem dir que molt bona per la confiança i l’expectació que desperta.
Quan a Carrícola el nomenament ja era vox populi, el Diari Oficial de la Generalitat publicava el Decret 105/2015 signat pel President de la Generalitat, Ximo Puig, pel qual es nomenava Maria Teresa Cháfer Nácher, directora general de Desenvolupament Rural i Política Agrària Comuna (PAC) de la Conselleria d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Una directora general de Carrícola.
Maite, com així li diuen a casa i al poble, l’han designada per encarregar-se del que més sap i a allò que ha dedicat bona part de la seua vida professional, el desenvolupament rural i l’agricultura. Aquesta mateixa publicació de la Generalitat, l’any 2002 oficialitzava el seu nomenament com a professora titular de la Universitat Politècnica de València en l’àrea de coneixement de Tecnologia d’Aliments.
Estem davant una investigadora que ha viscut de molt prop la política però mai abans no hi havia participat d’una manera directa. Encara que la seua germana, Susanna Cháfer, és la batlessa de Carrícola des de fa unes legislatures. La flamant directora general té en el seu haver prop de 60 publicacions i ha participat en 28 projectes. Ha intervingut en 60 congressos i nombroses activitats per a la divulgació i transferència de les recerques en el sector agroalimentari. Ha estat coordinadora d’Agroindústria Ecològica en l’Institut d’Enginyeria dels Aliments. Sens dubte, un brillant currículum.
Carrícola no ha estat aliena a la seua tasca, i entre més, pot estar satisfeta de ser la redactora del document del Projecte Integral Carrícola Sostenible. No és d’estranyar, perquè Maite ha crescut entre oliveres mil·lenàries al sol i a l’ombra del Benicadell, al bressol de l’agricultura ecològica de la Vall. Ella sap de la terra, de la producció, de les varietats de la fruita de l’horta i del secà i de les hortalisses. I també d’allò que s’ha d’evitar per ser més nociu per a la terra.
La constància i esforç del seu més estret col·laborador, Lluís Blasco, ha contribuït a fer de Carrícola tot un exemple en l’impuls de l’agricultura ecològica. Es compleixen trenta anys d’aquesta aposta, trenta anys en els quals s’han emprés projectes pioners com el de recollida selectiva i reutilització del fem, o de depuració i ús de les aigües mitjançant aiguamolls artificials.
Revisant alguns dels treballs de la professora Cháfer Nácher, m’he topat amb el programa del seminari de la Universitat Politècnica de València ‘El camp es queda. Seminari sobre art, agroecologia i sostenibilitat’. Una altra iniciativa que porta la seua firma i que va abraçar tot un poble.
L’actual legislatura arrancava amb el peu canviat i no vull referir-me a l’agricultura, sinó pel que respecta la presència de dones en les institucions. El que va ocórrer en la constitució de la mesa de les Corts es va corregir, no sense abans haver de penar les fundades crítiques. Fet el propòsit d’esmena, la paritat s’ha fet realitat al Govern valencià i també s’ha estés a les direccions generals.
La Vall d’Albaida està en el mapa polític perquè a més tenim una consellera, la de Justícia Gabriela Bravo, nascuda al Ràfol de Salem, també l’ex-ministra i senadora socialista Carme Alborch, que va venir al món a Castelló de Rugat. I com no, el president de la Diputació de València, el batle d’Ontinyent Jorge Rodríguez.
Els polítics en política són necessaris, però també els professionals que des de diferents àmbits, com és el cas de l’agricultura, poden aportar experiència i saviesa, que falta ens fa. La llavor ja està sembrada, ara cal esperar que done els seus millors fruits al camp valencià. Enhorabona Carrícola!
