Carta a Isabel Bonig, presidenta del Partit Popular valencià

Estimada i distingida senyora,

D’entrada us vull demanar disculpes per no fer ús del vostre valencià d’origen ibèric per la senzilla raó que no el sé escriure. Per això li escric en el català occidental meridional que és el que m’han ensenyat a la Universitat Literària de València i on m’han atorgat un diploma que ara mateix no sé per on el tinc arxivat. Vosté em perdone. Tampoc sé escriure correctament, i vosté em tornarà a perdonar, en els idiomes anglés, francés, alemany, italià, xinés, espanyol, veneçolà, holandés, lapao, vascongat i gallec, que el vostre partit sembla que accepta en els missatges que es poden enviar per e-mail a la seu madrilenya de Gènova, atencion2@pp.es. Però jo sé que vostè, com a llicenciada en Dret per la catalanista Universitat Jaume I de Castelló i de família de tradició socialista, sí del Partit Socialista del País Valencià, ben bé sabrà entendre, si vol, el meu escrit.

El motiu de la meua missiva no és cap altre que demanar-li a vostè, com a Presidenta i líder del Partit Popular valencià, guanyador indiscutible en les darreres eleccions generals, una sèrie de consells útils de comportaments generals polítics per aplicar-los a la nostra formació política, Compromís, per aconseguir de millorar els nostres resultats electorals, els quals no han estat tan brillants com els vostres. I perdone de nou el meu atreviment per sol·licitar-vos allò que, en principi, hauria de ser un secret que els partits polítics de tradició guanyadora haurien de guardar, i segur que guarden, amb la màxima prudència i gelosia.

Deu estar vosté d’acord amb aquest humil servidor que no ha de ser cert tot allò que es diu al carrer, que els seus votants estan cofois de tenir el seu Partit Popular carregat de diputats, batles, regidors, escolans i fontaners corruptes, i que per això els han votat sempre, continuen fent-ho i ho faran en el futur; i també deu estar d’acord amb els qui pensem que no és possible que els vostres votants, majoritàriament, siguen tan ignorants com ens els presenten els malèvols usuaris de les xarxes socials; ni tampoc que siguen els seus votants fàcilment manipulables pels mitjans de comunicació addictes al vostre partit o a les trones eclesials locals dependents de l’honorable Arquebisbat de València; ni que estiguen greument acovardits gran part del mateixos fidels votants seus per les amenaces de caos i desastres futurs que aquells mateixos mitjans confabulats ens regalen quotidianament (tots hi són d’acord, mire vostè això si no s’ho creu: http://i.blogs.es/c2b5fb/medios-de-comunicacion/original.jpg); ni que siguen tantes les mentides que solten els polítics del seu partit com volen fer creure certs periodistes amargats; ni que els vostres correligionaris i fervorosos creients vagen religiosament a votar-los, si cal acompanyats per una mongeta que prèviament, i amablement, ha omplert el sobre amb la papereta correcta, tal i com diuen que Déu mana…

També deu estar d’acord amb mi que l’oposició al vostre PP s’inventa excuses ridícules que no es creuen ni ells mateixos, per no voler acceptar que el Partit Popular guanya unes eleccions rere altres per mèrits dignes i propis. I menteixen descaradament quan diuen que han fallat estrepitosament els partits emergents, que van aparèixer per impugnar el sistema polític de l’Estat, però que han acabat reproduint els esquemes clàssics del règim ‘transicionista’, que bàsicament es redueixen a tractar la gent d’idiota; ni tampoc és creïble l’excusa que la gent jove i amb mentalitat transformadora es queda a casa perquè no creu en els qui diuen que els representaran.

Atesa la nostra indubtable coincidència en aquelles infundades causes de l’èxit de les vostres successives victòries electorals i en les excuses ridícules de l’esquerra, és per això que vull que comprenga el meu interès a saber, a descobrir, a esbrinar les veritables raons que s’amaguen al darrere del fet indiscutible del vostre saber vendre a la societat els principis ideològics, filosòfics, ètics… o també els més prosaics i pragmàtics del Partit Popular valencià. Estic ben segur i esperançat que el conegut vostre sentit cristià de l’existència la farà ser també generosa en aquesta ocasió i em desvetllarà tan preciosos misteris terrenals o teologals.

Quede molt agraït per la vostra atenció concedida i per la meua recepció segura d’uns consells que han estat educadament demanats per aquest modest i humil servidor.