Carta a un alumne de l’escola concertada

Amb les xarxes socials i les noves tecnologies, les cartes prenen una altra dimensió. Un alumne de l’escola concertada publica una carta al conseller d’Educació. Com que ho fa obertament, em prenc la llibertat de contestar-li.

Estimat alumne de l’escola concertada:

Primer de tot, espere que a l’escola concertada on has estudiat, i de la qual et sents tan orgullós i pagat (me n’alegre molt, perquè els anys d’estudis són clau per al desenvolupament personal), hagen respectat l’Estatut d’Autonomia i el currículum educatiu i t’hagen ensenyat la meua llengua (que també és teua), el valencià, llengua cooficial a la nostra terra, almenys per a entendre’m.

No comences molt bé la carta adreçant-te a un conseller suposant que no li van ensenyar respecte en l’escola. Fent això, demostres molt poc del respecte del qual et vanaglories. No sóc qui per a alçar-me en defensa del senyor conseller, ni crec tampoc que li faça cap falta. Però sí que m’atreviré a contestar-te com a usuària i ferma defensora de l’escola pública i com a mare.

L’escola pública és la que es paga amb els impostos de tothom. Una educació on no tenen cabuda les diferències classistes ni per motius religiosos ni de cap altre tipus. Una educació en què totes i tots som iguals quan entrem per la porta i se’ns respecta per les nostres diferències, i on totes i tots tenim accés a les mateixes oportunitats. Per això, aquesta educació és sufragada per totes i tots, amb els nostres impostos. En cap moment no es nega a ningú el dret d’escollir un altre tipus d’educació que, diguem-ho finament, s’acoble millor a les idees polítiques o religioses de la família. El dret, el teniu. El que no podeu pretendre és que paguem entre tothom una educació ‘a la carta’. On seria el límit? Té dret una família d’escollir una escola únicament en anglès? Per què no? Paguem-li-la. Té dret una família a una escola en què només tinga cabuda la religió catòlica o la musulmana o la jueva? Per què no? Paguem-li-la. On seria el límit d’oferir una educació ‘a la carta’? Per això mateix, el sistema públic (el que paguem entre totes i tots) assegura una educació en què no tinga cabuda cap classificació ni diferenciació, sinó una educació que forme persones preparades per a poder triar, persones capaces de decidir per elles mateixes i persones que tinguen accés a les mateixes oportunitats. Igualtat d’oportunitats per a tothom. Qualsevol altre tipus d’educació, en la qual tenim llibertat absoluta d’elecció, no pot ser sufragada per l’estat ni pels impostos de tots i totes, perquè seria un niu de desigualtats. Per això, llibertat d’elecció, per descomptat, però no amb els diners de tothom. Qui vulga privilegis a la carta, que se’ls pague.

A partir d’ací, em prenc la llicència de respondre’t les preguntes que llances al senyor conseller d’Educació. Quan publiques una carta oberta passa això, que qualsevol et pot contestar.

¿Por qué un alumno que ha estado 13 años en el mismo centro educativo tiene ahora que dejarlo, solo por su capricho?

Supose que el senyor Marzà té capricis, com tu i com jo. Som humans. Però no crec que aquest en siga un ni que ací es treballe segons els capricis de ningú (potser abans era així i per això has suposat que ara també… però no). Simplement és que els centres educatius es divideixen entre centres d’etapa obligatòria i centres d’etapa postobligatòria. Que en les escoles concertades us permeten fer ambdues etapes al mateix centre és un altre privilegi que teniu i que paguem entre totes i tots.

L’alumnat de l’escola pública, quan acaba l’etapa obligatòria, canvia de centre. I ningú no es mor. De fet, quan en les concertades el batxillerat era privat (no fa tants anys), l’alumnat que volia se n’anava als IES públics de manera absolutament natural i, per tant, també canviava de centre. Almenys jo, no tinc notícia que cap alumne patira cap trauma per açò.

Póngase ahora en el lugar de las familias que van a separar a los hermanos del mismo centro en el que estudian, ¿cómo se van a organizar los padres para llevar a sus hijos a distintos centros?

Aquesta part em fa una gràcia especial. Centrem-nos: parlem d’etapa postobligatòria, en aquest cas. Per la manera com planteges la pregunta crec que ni et sonarà, però provaré sort: coneixes el cas del Cremona? (per posar un exemple, però de casos com el Cremona n’hi ha hagut al llarg de tot el País Valencià els últims anys). Poc va importar a l’anterior govern separar germans (d’etapa obligatòria en l’escola pública), com tampoc no els van importar massa els xiquets i xiquetes que han estudiat tota l’etapa obligatòria en barracons. Coneixes cap escola concertada en barracons? T’assegure que no n’hi ha. CAP. Ací també caldria recordar-te el cas CIEGSA (més de mil milions d’euros que haurien d’haver anat a la construcció d’escoles de l’educació pública que estan en barracons, malbaratats amb la connivència del govern anterior) al mateix temps que se cedien terrenys públics per a construir escoles concertades. On queda ací el dret de les famílies? I et recorde que parlem d’etapa obligatòria, l’etapa que l’estat està obligat a assegurar i que, com bé comentes després, és un dret emparat en la constitució.

¿Les van a pagar los desplazamientos a los institutos? ¿Quién les va a llevar? Por ejemplo, de mi colegio al instituto más cercano hay 50 minutos andando.

Com es nota que has estudiat en una concertada, mante. Saps que existeixen autobusos amb l’ajuda de beques de transport? Beques que, per cert, va eliminar el govern anterior, el del Partit Popular, i que el Govern del Botànic ha recuperat. També em fa molta gràcia aquesta pregunta, perquè justament de ma casa a l’IES on estudiava hi ha 45 minuts caminant. I hi anava a peu, amb els meus companys i companyes (alguns d’ells, per cert, encara ho tenien més lluny), cosa que feia germanor entre nosaltres. I no ens portava ningú. Quan plovia, agafàvem paraigua o pujàvem en l’autobús. Estigues tranquil, que no us agafarà res si camineu un poquet i no us deixa el ‘papi’ o la ‘mami’ a la porta del centre. I de nou, et repetisc: autobusos amb beca i tot.

Quan dius que nos ampara la Constitución, Sección 1a de los derechos fundamentales y de las libertades públicas, Artículo 27: ‘Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza’. Efectivament, tothom tenim dret a l’educació, i és això que assegura l’educació pública. Una educació per a totes i tots. Quan la constitució parla de ‘llibertat d’ensenyament’ no es refereix a triar l’educació que vols ‘a la carta’ i que te la paguem entre tothom.

Ja per acabar, crec que et cal un últim aclariment que sembla que no t’han explicat mai: l’educació concertada és subsidiària de la pública. Què significa això? Que on no arriba l’educació pública es concerta amb una privada. Però quan l’educació pública arriba on ha d’arribar, l’educació concertada no és necessària. Aquest tipus d’educació és una ajuda a la pública, ni més ni menys. No hauria de ser una educació diferent i diferenciada com bé ho ha estat els últims anys per interessos claríssims dels governs de dretes. Interessos que ara s’han posat en joc i per això us utilitzen com us estan utilitzant. El PP no defensa el dret de les famílies de la concertada, sinó els drets d’alguns titulars de la concertada, a qui tant deuen, i estan manipulant i utilitzant amb la ‘llibertat d’ensenyament’ les famílies de la concertada.

Quan una família escull una escola concertada per davant d’una de pública caldria que tinguera ben clar que eixa escola és concertada temporalment, mentre és necessària. Eixe és el problema. Que, per interessos polítics de l’anterior govern, eixa informació s’ha amagat a les famílies ben conscientment. No és que el Govern del Botànic faça ara res d’extraordinari, simplement fa el que cal fer quan els concerts deixen de ser necessaris. Ací, qui ha actuat, ben conscientment, a costa de les famílies, ha estat el Partit Popular. Les explicacions caldria demanar-les a ells. La pròxima carta, estimat alumne d’una escola concertada, escriu-la a qualsevol representant del PP i pregunta per què us han amagat informació i mentit tots aquests anys.

A la teua disposició per a qualsevol altre aclariment,

Una mare d’una alumna de l’escola pública.