27.09.2017 - 18:22
|
Actualització: 27.09.2017 - 20:22
Que quede clar que seré uns dels esportistes més contents amb la pròxima inauguració de la reclamada pista d’atletisme. Com bé saben els que em coneixen, no dubtaran de la meua estima per l’esport, però com a bon esportista que intente ser, no m’agraden les trampes, que en la vida real serien les mentides.
El cas que vull exposar ara ací, estimat amic, fa referència a allò que vaig dir relacionat amb una proposta constructiva i demandada per alguns atletes i usuaris. Ho férem des del coneixement de causa, ja que personalment vaig errar en la ‘prova’ per reutilitzar la gespa del pàdel. En foren 10 m2 en una zona en molt mal estat i ho férem sense preparació del terreny. No en sabíem el resultat, i la legislatura anterior, el govern municipal format pel PSOE i Compromís no teníem la caixa plena i cada cèntim d’euro havia d’estar mirat amb lupa, cosa que va permetre ajudar a sanejar la complicada situació financera del nostre Ajuntament, i que hui en dia els qui governeu la nostra ciutat gaudiu de més disponibilitat pressupostària. En veure el resultat i els suggeriments dels usuaris, vàrem decidir de llevar-ho i demanar oferta per una nova instal·lació, la qual resultava massa cara per a les possibilitats econòmiques d’aquells temps, però ara… hauria estat bastant econòmica i un remat perfecte per a la pista.
Però vosté sap que eixe no és el veritable problema en la reutilització d’una gespa de 10 anys. Tot comença quan vosté presenta el projecte d’una pista de 600.000 euros, una mini grada, uns mínims serveis i vestidors per als usuaris acompanyat d’un xicotet magatzem per a guardar els aparells d’entrenament. Eixa és la qüestió: que durant el trajecte se li han perdut 200.000 euros, que han anat a una altra instal·lació no programada però a la qual sembla que vostè es va comprometre. Es veu que li haurà vist més rendibilitat política, perquè sinó, resulta difícil d’explicar. A partir d’ací vénen les mentides i les justificacions: ens diu i proclama que eixe tipus de superfície (la gespa reutilitzada) vindrà qualificada per l’Institut de Biomecànica de València, que és també ‘los encargados de homologar los campos de fútbol’.
Escolte: no enganye, ni s’excuse. Ha pres la decisió de posar-ho, molt bé, però sabem que els camps de futbol els homologa la federació, així com la pista d’atletisme. I que la zona d’escalfament al voltant d’una pista no cal homologar-la ni fer cap estudi. No diga mentides per justificar una decisió que, com totes, agradarà a uns i a altres no. El que no pot fer és mentir i entrar en desqualificacions i insults a una proposta, que també comparteixen altres persones de l’àmbit esportiu d’Ontinyent. Mentir no està gens bé.
El que hauria d’haver fet era informar la comissió de seguiment, que va crear vosté i que no va fer servir ni per a informar dels canvis econòmics que s’havien produït. O no podia dir-ho? Era dur rectificar una notícia venuda a bombo i platerets, i haver de comunicar que no disposava ja dels diners promesos… i per si fóra poc, en compte d’aclarir-ho, es despatxa a la premsa amb un ‘no hay nada que informar porque el proyecto es tan bueno que lo es todo, es el culmen del atletismo. No se ha cambiado nada’. Més grandiloqüència per vendre que no ha canviat res del projecte original… un poc de modèstia i seriositat, i no fer política amb la mentida. Tampoc utilitze vosté la no construcció dels vestidors i serveis amb el nombre de llicències. Per eixa regla de tres li eixiran cares, molt cares altres inversions esportives fetes, vosté ja m’entén.
Sempre he pensat que les inversions en infraestructures esportives no es fan per l’interès econòmic. Es fan per consciència, per millorar el benestar de la gent, per creença en elles.
En conclusió: el que per part d’alguna gent de l’esport ontinyentí (entre els quals m’incloc) pretenia ser una proposta de millora canalitzada a través del grup municipal de Compromís per Ontinyent, vosté se l’ha agafada com un atac i, a més a més, s’ha donat a conèixer mentint i desqualificant l’emissor. No, no entraré en els 6 cm de l’homologació de la piscina, faré com que no he escoltat i llegit eixa altra mentida. Li recomane no s’afanye a donar portades: deixe’s assessorar i agafe la informació de les gestions efectuades en eixe departament, potser ja no li caldrien més enganys.
Finalment, reitere la meua profunda estima per l’esport, i la meua més sincera enhorabona per la construcció de la desitjada pista. La gaudiré com el que més, això sí: després d’una llarga espera plena de dates d’inauguració i retards.
Mens sana in corpore sano
Pepe Pla Ros, esportista
