13.09.2015 - 00:19
Normalment, i com a record de la primera comunió d’un xiquet o bé del casament d’una parella, se sol entregar alguna andròmina que després no sabem on deixar. Però cada vegada més, els pares de l’infant que pren la primera comunió o la parella que es casa opten per obsequiar els amics i els familiars convidats a l’esdeveniment amb un facsímil interessant i moltes vegades difícil de trobar. Això han fet els amics Rafael Roca i Josefina Culleré com a recordatori de la primera comunió del seu fill Miquel.
Per això, fa uns dies em va arribar un preciós exemplar de la Cartilla y breu instrucció de la doctrina Christiana, escrita ‘per manament del Illustríssim Reverendíssim senyor Don Francisco de Navarra per la divina gracia Archebisbe que fonch de València’ de 1556 a 1563, i imprès en 1571 ‘per manament del Illustríssim Reverendíssim senyor Don Joan de Ribera Patriarcha de Antiochia, Archebisbe de Valencia’.
El facsímil de la ‘Cartilla’ es va reimprimir el 1897, amb l’aprovació ‘del Emmo. y Revdmo. Sr. Dr. D. Ciriaco Sancha y Hervás, Cardenal Arzobispo de esta Diócesis’, a la ‘Imprenta de F. Domenech’ de València.
En la introducció de J. E. Serrano y Morales, adreçada al ‘Sr. D. Federico Domenech y Cervera’, trobem la justificació d’aquesta reimpressió de 1897, quan Serrano Morales escriu: ‘La multitud de familias que, tanto en esta provincia como en las vecinas de Alicante y Castellón, conservan todavía la costumbre de hablar únicamente en valenciano, enseñan, sin embargo, á sus hijos á rezar en castellano’. Serrano Morales, amb molt bon criteri, davant l’absurditat d’haver de resar en castellà els valencianoparlants, recorda ‘los disparates’ que naixen de ‘recitar como papagayos, en lengua extraña’ les pregàries, ja que ‘a penas entienden, las oraciones que deben ser expresión de las más firmes y arraigadas creencias y de los sentimientos más puros y elevados del alma’. Serrano Morales afegeix encara que aquesta reimpressió de la ‘Cartilla’, és un estímul ‘para que estudiasen el Catecismo cristiano todos aquellos que tuviesen mayor facilidad para aprenderlo en la lengua vernácula que en cualquier otra’. Serrano Morales, finalment, remarca l’actitud exemplar del cardenal-arquebisbe de València Ciriaco Sancha, que ‘no solo se ha dignado aprobar la reimpresión, sino que ha llevado su bondad al extremo de autorizarte para estampar su escudo en la portada moderna, y de concedernos á tí y á mí su paternal bendición’.
La ‘Cartilla’, que presenta el ‘Sumari breu del que ha de saber y obrar qualsevol Chrsitia’, inclou ‘Los articles pertanyents a la divinitat de nostre redemptor Iesu Christ’, i els ‘pertanyents a la humanitat’, els manaments ‘de nostre senyor’ i els de ‘la sancta mare Esglesia’, així com ‘Les obres de misericordia’, la llista de ‘Los peccats mortals’ i les ‘Virtuts contraries als pecats’, els ‘sagraments’ i les pregàries del ‘Pare nostre’, ‘Ave Maria’, la Salve Regina, el Credo, el Jo pecador, les Virtuts Teologals i les Cardinals, els Dons de l’Esperit Sant, ‘Los sentiments del home’, ‘Les potensies del anima’, ‘Los enemichs del anima’ i finalment les ‘Gracies apres de taula’.
Aquesta reimpressió (beneïda pel cardenal Sancha) de la Cartilla y breu instrucció de la doctrina Christiana, que amb tan bon encert han regalat els amics Rafael i Josefina com a recordatori de la Primera Comunió del seu fill Miquel, és un bon exemple de l’actitud amb la qual haurien d’actuar els bisbes valencians. Desgraciadament, en compte d’imitar allò que va fer el cardenal Sancha, els bisbes del País Valencià (no sé què en pensa el bisbe Enrique, de Tortosa) continuen menyspreant la nostra llengua, sense enviar a Roma la traducció al valencià del Missal Romà per tal que puga ser aprovat, desautoritzant públicament l’Oracional Valencià preparat per l’AVL. A veure si aprenen del Cardenal Sancha, de l’arquebisbe Francisco de Navarra i fins i tot de Sant Joan de Ribera, que van afavorir aquest catecisme en valencià.
