22.12.2016 - 00:20
|
Actualització: 22.12.2016 - 01:20
Aquestes paraules no són de cap bisbe ni de cap cristià compromès. Són paraules del sr. Pablo Iglesias, dirigent de Podemos, d’una entrevista al diari El Mundo del 17 d’aquest mes. I és que Nadal, encara que algú gose negar-ho, forma part de la cultura d’Occident i més encara del País Valencià, des de Vinaròs a Oriola i des d’Ademús a Gandia. I no és una realitat present entre nosaltres de fa quatre dies, sinó que té una trajectòria de més de 700 anys d’història.
En aquesta entrevista, el sr. Pablo Iglesias reconeixia que la Nit de Nadal la passa amb son pare ‘escoltant nadales i cantant’. I per això deia també el sr. Pablo Iglesias que sempre li ha agradat Nadal i les nadales: ‘De veritat, m’agrada molt’. I deia encara que per a ell ‘Nadal és una cosa cultural, independentment de ser creient o no’. I fins i tot deia en aquesta entrevista que ell fa ‘arbre de Nadal i betlem’.
La laïcitat, i cal recordar que l’Estat Espanyol és un estat aconfessional (no laic), s’ha entès a vegades com si es tractara d’un intent d’esborrar o arraconar qualsevol manifestació relacionada amb el cristianisme. Afortunadament hem deixat enrere el nacionalcatolicisme, que tant de mal va fer a l’Església, amb bisbes, sobretot, íntimament units al règim franquista. Però la laïcitat no pot negar les arrels cristianes del nostre País. I per això ha de defensar la pluralitat i la diversitat cultural i social del fet religiós. De totes les religions.
D’ací que un estat aconfessional, no laïcista, ha de defensar el dret de participar de la vida pública de totes les confessions religioses, sense que hagen de quedar reduïdes a l’àmbit privat i personal.
Això ho ha entès molt bé la batlessa de Madrid, la sra. Manuela Carmena, pel respecte que manifesta envers les religions. També, evidentment, per la catòlica. I per això a la batlessa de Madrid no li va doldre, sinó tot el contrari, fer el vot del poble de Madrid a la Mare de Déu de l’Almudena (vídeo). Sense cap mena de manies, en els dos anys que porta al capdavant de l’ajuntament de la capital de l’Estat, la sra. Carmena, el 9 de novembre de 2015 i de 2016, ha fet aquest vot del poble.
I és que algú pot negar que el País Valencià ha nascut i ha crescut en una cultura cristiana? A vegades mal entesa. Certament! I a vegades amb una actitud prepotent per part de l’Església. Només cal recordar el nefast nacionalcatolicisme que hem viscut durant 40 anys de dictadura. I també l’actitud de certs cristians, intolerants i prepotents, que no han ajudat gens a presentar el cristianisme com un fet positiu, que dóna sentit a milers de ciutadans. Sense menysprear ni condemnar cap altra manifestació religiosa. I respectant també el dret d’aquells que no volen creure en res.
Els mateixos cristians hem de reconèixer l’error de la Inquisició i de tantes formes d’intolerància que, al llarg de la història, hem afavorit o hem tolerat. Però és evident que el cristianisme (i les festes que celebrem) malgrat els propis errors personals (i això cal reconèixer-ho) no és una religió de l’odi ni de la confrontació. Diumenge passat, el papa Francesc parlava de Nadal com una festa ‘d’amor, d’humilitat, de tendresa’. I això, no es viu fins i tot pels no creients? Com Caritas, que està en primera línia en la defensa de la dignitat i dels drets humans dels immigrants i dels refugiats.
Pilar Rahola, que amb bon humor diu que el seu article sobre Nadal és com els torrons, que sempre tornen per aquest temps nadalenc, fa una defensa d’aquesta festa, del Nadal catòlic, com diu ella, perquè ‘dos mil anys de cultura no es poden engegar a rodar per decret, ni es pot jugar amb les tradicions amb tanta frivolitat’. En el seu article recent a La Vanguàrdia, Rahola, que no és precisament cap beata, defèn Nadal com un ‘un compendi de valors civils que fóra bo que ens inspiressin una mica més’, ja que són ‘valors molt necessaris en plena crisi social’. I per això diu, amb tota la raó del món, que Nadal ‘no és només una festa religiosa’, sinó que és ‘també un homenatge a la família i als valors que engloba’.
Bon Nadal a tothom. Des de la cordialitat i l’amistat, des de l’afecte i el respecte als qui pensen diferent. Bon Nadal als qui al esteu al peu del canó durant tot l’any, tot fent possible Vilaweb i també a tots els lectors d’aquesta publicació digital.
