13.12.2016 - 23:32
|
Actualització: 14.12.2016 - 00:32
Ara estan de moda les ‘tècniques d’enginyeria fiscal’, o el que és el mateix, mecanismes legals perquè una empresa es burle de les hisendes d’un estat i estalviar-se de pagar-li els impostos que correspondrien si no optara per aquelles tècniques de robatori de difícil persecució per la policia antifrau. És el que fa el senyor (si és que se li pot dir així) Amancio Ortega, el gallec que ha arribat, robant, a les cotes més altes del món mundial de riquesa molt dubtosament adquirida. Poca broma. Són prop dels 74.000 milions de dòlars els de l’home més ric d’Europa i el minorista més ric del món. A la televisió pública espanyola el van deixar com un home exemplar, sense analitzar mínimament com aconsegueix cada any augmentar la seua gran riquesa. El fundador de Zara, Amancio Ortega, va superar Bill Gates com a l’home més ric del món en un sol dia, quan les accions de l’empresa minorista Inditex van pujar d’un 2,5% i va augmentar la fortuna d’Ortega en prop de dos-mil milions de dòlars en un sol dia. Admirable? Un superhome dels negocis? Un model a seguir pels pobres empresaris que amb dificultat acaben l’any 2016 sense deutes? No! Res d’això! La màxima ancestral aquella segona la qual ‘ningú no es fa ric sense robar’ no sé si serà just de generalitzar-la, però en el cas de l’amo de Zara, Pull&Bear i Massimo Dutti, no crec que ningú en puga tenir dubtes raonables.
D’acord amb les investigacions del grup dels Verds/ALE del Parlament Europeu sobre els negocis obscurs de l’empresari gallec, aquest va deixar de pagar a uns quants estats un munt diners, almenys 585 milions d’euros només entre el 2011 i el 2014, a base de les ‘virgueries’ que els seus equips experts en enginyeria fiscal li aconsellen fer per eludir pagar els impostos que li correspondrien. Va deixar de pagar 218 milions en impostos a Espanya, 25 milions a Alemanya, 57 a Itàlia, 76 a França, 20 a Grècia, 18 a Bèlgica, 6 a Àustria i 22 milions de lliures al Regne Unit.
Criden l’atenció dels investigadors comptes gens clars com els de la filial holandesa d’Inditex, per exemple, la qual va tenir uns ingressos de 3.700 milions d’euros entre el 2011 i el 2015, amb uns beneficis de 1.700 milions amb només 203 treballadors. Com? 3.700 milions ‘produïts’ per només 203 treballadors? Més de 8 milions per cada treballador? Això és impossible! És una manera ‘legal’ d’amagar els tripijocs bruts de qui vol enriquir-se a costa de la misèria aliena. Així, a base de mentides, guanyen les seues immenses fortunes els lladres del segle XXI.
A banda dels complicats embolics que li munten els ‘enginyers fiscals’ al senyor (per dir-li alguna cosa) Amancio Ortega per estalviar-li de pagar els impostos del 30% com hauria de fer, encara és obligatòriament denunciable que l’empresari gallec s’estalvia pagar sous decents i legals a la seua estimada (diu ell) Galícia i va a buscar treballadors il·legals mal pagats a Turquia, Bangladesh, la Xina, el Marroc o ves a saber d’on més pot obtenir peces de roba barata de la misèria d’un país. Mentrestant, Don Amancio s’aprofita dels baixos interessos, o nuls en algun cas, que li cobren a Irlanda, Suïssa, els Països Baixos…
Malauradament, el cas de les empreses de Don Amancio és només un cas paradigmàtic d’entre molts altres que han d’estafar els seus paisans per tal d’enriquir-se ells. De ‘robar’ en solen dir ‘negociar’.
