12.06.2017 - 16:36
|
Actualització: 12.06.2017 - 18:36
L’escola és un espai central per a l’educació i per la socialització de les persones de hui i del futur. Tots tenim dret a una educació digna que tinga en compte les nostres peculiaritats i la nostra condició. Una educació inclusiva ha de propiciar-ho, i per a això calen recursos personals, metodologies específiques, il·lusió i suport social.
L’escolarització d’alumnes amb diversitat funcional en els col·legis del poble s’ha de basar en aquestes idees; però, a Ontinyent, com s’està fent l’ingrés i l’estada d’aquest alumnat en el sistema educatiu? Es concentra en una escola determinada? Hi ha els recursos necessaris per atendre la diversitat? Quina és la situació laboral dels educadors, és a dir, de les persones que atenen directament aquests alumnes? Quin suport i formació tenen els docents en aquest camp?
El procés d’admissió i matrícula actual escolar ha evidenciat que alguna cosa no s’està fent bé. I volem fer-ho públic.
Tant les lleis educatives estatals (LOE, LOMCE) com l’Ordre d’Educació 7/2016 sobre l’admissió als centres públics, determinen criteris d’equitat i distribució de l’alumnat en tots els centres escolars del municipi. A Ontinyent no es compleixen aquests criteris. La Comissió Municipal d’Escolarització i la inspecció de la zona d’Ontinyent actuen en una altra direcció.
Als xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials (NEE) l’administració els fa un dictamen d’escolarització, en què s’indica els recursos que el xiquet necessita per a l’educació. A Ontinyent, en l’actualitat, tots els alumnes als qui el dictamen reconeix la necessitat d’educadora, se’ls envia a una única escola. Tant els que s’escolaritzen al municipi als tres anys, com els que sol·liciten plaça en cursos més avançats. Es genera, així, la concentració d’aquests alumnes en una determinada escola del municipi. No es compleix, per tant, amb els criteris d’equitat i distribució de l’alumnat que indiquen les lleis. Tampoc no es possibilita que els alumnes puguen escolaritzar-se on els pares i mares demanen, ni que els alumnes d’altres centres puguen conviure amb la diversitat de hui i la que hauran de viure demà.
Quant a la dotació de recursos personals per atendre aquest alumnat i afavorir que la resta puga aprendre també en les millors condicions, a Ontinyent hi ha una única educadora que ha d’atendre tot els casos de xiquets amb NEE del municipi. En aquest curs ha atés quatre xiquets durant les hores lectives i les hores de menjador. L’any vinent, les previsions són que aquest nombre augmente. I això amb unes classes ja amb ràtios molt elevades, que sobrepassen els vint alumnes per aula en Primària.
La realitat de les treballadores d’aquest sector és que no donen l’abast per atendre les necessitats d’un centre en què cada alumne està en un nivell, en una aula diferent, fent activitats diferents; tampoc no poden coordinar-se amb els altres professionals per fer la seua tasca, com han denunciat amb una vaga. La realitat dels xiquets és que depenen de les educadores per a les necessitats fisiològiques i per a fer moltes de les tasques en el procés educatiu. Però tant unes com les altres les han d’efectuar quan disposen de l’educadora (amb l’actual ràtio, entre dos i cinc sessions a la setmana). És difícil d’explicar a un xiquet que hui no té educadora i que ja pixarà a casa.
Aquesta realitat també afecta els alumnes dels altres centres, que creixen sense conéixer la diversitat, en un món empobrit i irreal. Sense poder aprofitar la proximitat d’una persona amb diversitat que enriquisca les relacions i els processos d’aprenentatge.
Els pares no tenen més opcions que acceptar l’escolarització en el centre assignat, tot i sabent que no s’hi imparteix una educació inclusiva amb garanties. Perquè la inclusió siga efectiva calen els suports necessaris en tots els moments de l’escolarització. Tant per a garantir l’aprenentatge del currículum, com per a donar suport a la socialització en les hores de pati, menjador i, amb la implantació de la jornada intensiva, també en les activitats extraescolars. Tot això no ho pot fer una única persona amb diferents alumnes de diferents nivells.
Demanem que s’eduque els xiquets en la diversitat i el respecte a totes les diferències. Per a això, l’escolarització d’alumnes amb necessitats educatives especials ha de ser de manera equitativa i no creant guetos, i sempre amb els recursos necessaris.
Els mestres són conscients que les diferències a l’aula fan més riques les interaccions i són beneficioses per a l’aprenentatge de tots i cada dia treballen per fer-ho possible. Necessiten els suports necessaris, a més de recursos personals, també de tota la societat, on s’inclouen tots els alumnes, les famílies i l’administració.
Volem demanar a la comissió d’escolarització d’Ontinyent i a la Direcció Territorial d’Educació que en virtut de l’Ordre 7/2016 i de la inclusió educativa i social reorganitze el mapa escolar de la ciutat i reserve places d’educació especial en tots els centres i nivells amb criteris de distribució de l’alumnat de manera equitativa. També, que es dote els col·legis de les educadores que calguen, necessàries en una tasca tan important com és l’educació. L’alumnat ha de ser el centre de l’educació, on s’han de centrar tots els esforços.
