21.10.2019 - 15:03
|
Actualització: 21.10.2019 - 17:03
El llibre que tinc entre mans suposà el debut literari del cantautor xativí Feliu Ventura; es tracta d’un llibre molt amè, de lectura fàcil i ràpida, amb un argument àgil i, sobretot, molt interessant.
Com un record d’infantesa (Sembra Llibres, 2015) és un llibre sobre música, sobre la música d’Ovidi Montllor, però també la de Víctor Jara o la d’Obrint Pas. La música actua com a lligam, com a nexe d’unió entre el Xile dels primers anys setanta i el cop d’estat de Pinochet, i la València dels nostres dies.
Víctor, un jove xilè, dibuixant de còmics, decideix complir l’última voluntat del seu avi: que les seues cendres descansen a Alcoi, la seua ciutat natal. Aquest encàrrec i la voluntat per conèixer la terra dels seus avantpassats porta Víctor a València, on coneix Martina, una amiga d’infantesa de sa mare que emigrà des de Xile fugint de la repressió militar, i Samuel, un vell músic xilè que tocà amb Ovidi Montllor.
A partir dels records de Martina, el protagonista coneixerà uns pares als qui no va conèixer en vida, ja que Víctor quedà orfe de ben menut i va ser criat pels seus avis, i connectarà amb la història del seu país, però també amb la del país del seu avi.
A més d’un llibre sobre música, Com un record d’infantesa és per a mi un llibre de viatges, un viatge entre Santiago i València, entre Xile i Espanya, ple de versos d’Ovidi Montllor i Víctor Jara; però sobretot és un llibre que pretén fer memòria, recordar un temps passat i una història que, malauradament, sembla repetir-se a diferents llocs i diferents èpoques, però amb conseqüències i resultats semblants. Una memòria que cal recordar per a no repetir els errors del passat.
