21.02.2019 - 23:17
|
Actualització: 22.02.2019 - 00:17
Companys de la Facultat de Dret de la Universitat de València (UV), representants de la família i personalitats van retre dimecres homenatge a la política, professora i escriptora Carmen Alborch, morta l’any passat, una dona que va ser ‘un exemple per a totes’ i que buscava la ‘conquesta de la igualtat’ i fer una societat millor.
L’acte comptà amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, la rectora de la Universitat, Mavi Mestre, l’ex-ministra espanyola Rosa Conde i la medalla de la UV Isabel Morant. L’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació va acollir l’homenatge en ser l’edifici que albergava l’antiga Facultat de Dret de la UV, de la qual Alborch va ser la primera degana dona.
Durant l’esdeveniment es van reproduir testimoniatges visuals amb petits vídeos per a ‘escoltar-la a ella’ i persones que la van conéixer en diferents àmbits, així com professors que van compartir equip amb ella en la seua època de degana. ‘Hem organitzat aquest acte pensant en el que a Carmen li haguera agradat. Espere que no ens hàgem deixat ningú que ella trobara a faltar. Vull tindre-la ací present a través de tots els testimoniatges, que ben segur ens fan recordar-la en els seus millors temps’, manifestà la rectora.
Mavi Mestre destacà ‘l’estima mútua, la de la Universitat per Carmen, i la de Carmen per la Universitat. Vull agrair a la família Alborch Bataller la seua generositat en cedir a la Universitat de València la biblioteca personal de Carmen Alborch’. ‘Una dona lluitadora, compromesa, optimista i amb il·lusió pel futur; que Carmen siga un exemple per a totes i tots’, va asseverar.
El germà de Carmen Alborch, Rafael, va agrair a la Universitat el tracte que va rebre Carmen, ‘tant en els inicis com a degana de la Facultat de Dret com en els últims anys en rebre la Medalla de la institució’. Rafael Alborch va voler remarcar que ‘conec el respecte i l’estima que la Universitat li va tenir sempre a Carmen, que sapigueu que va ser mutu, perquè sempre va considerar la Universitat sa casa’.
En la seua intervenció, Ximo Puig va destacar que va ser ‘una constant d’avantguarda, una persona avançada al seu temps en moltes ocasions’, que representava els principis de llibertat i igualtat ‘més dignament que ningú’ i que ha sigut ‘una invitada digna de la vida’, ja que ‘tots els llocs on ha estat, en anar-se’ ella eren millors que abans.’
‘Fins al final ha sigut una referència. Hui tenim sort de tindre la primera rectora de la UV. Crec que és una de les últimes alegries que va tindre Carmen, que en la conquesta per la igualtat, després de tants segles tinguem una rectora, va ser la constatació que les batalles que esfan, a vegades es guanyen’, va afirmar el cap del Consell.
‘Em quede amb Carmen’
En la mateixa línia, l’ex-ministra del govern espanyol Rosa Conde apuntà que era una persona ‘molt diversa i molt complexa, que era capaç de fer moltes coses importants per a la societat’. ‘Em quede amb ella com a feminista, era una feminista en la vida quotidiana; com a socialista, que va batallar fins al final per les seues idees. Jo em quede amb Carmen’.
La diputada socialista al parlament espanyol i secretària d’Estat de Seguretat, Ana Botella, assegurà que va ser ‘un exemple per a totes’, perquè era ‘una dona socialista moderna, intel·ligent i sensible a totes les preocupacions de la societat’ i una persona que inspirava ‘des de la seua alegria, la seua vitalitat i la seua comprensió social’.
‘Era una persona compromesa, i aquest és l’exemple que hem de tindre, el seu compromís amb la societat, amb la causa de les dones, amb les persones que més el necessiten i sempre des de l’alegria i la confiança. Era una persona positiva i que mirava sempre avant, a pesar que va haver de trencar molts motles com a dona’, en paraules de Botella.
Persona ‘icònica’
D’altra banda, la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, apuntà que no podien ‘fallar’ a l’homenatge a una persona ‘icònica’ en la política valenciana i espanyola i ‘en la lluita per fer visible la dona i els seus problemes, per descomptat des de les discrepàncies polítiques evidents, i fins i tot quant a la forma d’entendre el paper de la dona en la política i la vida pública’.
‘És un dia d’alegria i reconeixement a una dona que va lluitar pels drets de les dones. Som ací per a recordar amb alegria i esperança el treball que han fet moltes predecessores, des de diferents àmbits i posicions ideològiques, perquè les dones puguem ocupar càrrecs de visibilització i continuem lluitant, conjuntament amb els homes, per les enormes desigualtats i problemes de les dones’.
