Compromís demana l’anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme

Compromís per Paterna ha presentat al ple de l’Ajuntament d’aquesta ciutat una moció per demanar al Ministeri de Justícia espanyol la nul·litat dels judicis sumaríssims de postguerra. La iniciativa, a més, planteja la construcció d’un memorial amb el nom dels més de 2.000 persones afusellades en l’anomenat ‘camí de la sang’ d’aquesta localitat, algunes de les quals originàries de la Vall d’Albaida, i que transcorre entre el Terrer, on es van fer les execucions, i el cementeri on hi ha les fosses amb els cossos dels represaliats pel franquisme.

El portaveu de Compromís per Paterna i primer tinent de batle al municipi, Juanma Ramón, ha assenyalat que aquesta ciutat ‘té una ferida oberta sobre la qual no es pot construir una societat democràtica justa’. ‘Aquesta ferida, producte de la barbàrie franquista s’ha de tancar amb justícia i reposició i no amb oblit’, ha subratllat.

La moció es refereix a la ‘repressió sistemàtica i brutal sobre la població civil’ duta a terme pel franquisme i el representant de Compromís destaca que aquesta repressió ‘avui en dia encara no s’ha investigat ni reparat’, com tampoc ‘la memòria dels represaliats’. En conseqüència, la moció de Compromís pretén ser un suport ‘a les famílies dels afusellats pel règim franquista’.

La iniciativa preveu ‘la creació d’una associació de municipis amb víctimes de la repressió franquista a la qual es puguen adreçar tots aquells veïns i veïnes que encara busquen els seus familiars afusellats durant la postguerra’, a més de demanar ‘la nul·litat dels judicis sumaríssims que van desembocar en els més de 2.000 afusellaments per causes polítiques’.

Igualment, reclama ‘la construcció d’un centre d’interpretació de la postguerra i la repressió franquista on, a més, s’atenga i informe els familiars de represaliats’.

Compromís ha assegurat que amb aquesta moció pretén ‘fer-se ressò de les reivindicacions de les diferents associacions que treballen per la recuperació de la memòria històrica i la reparació i justícia de les persones represaliades’.

‘Responsabilitat institucional’
‘És la nostra responsabilitat institucional i, sobretot, moral fer justícia i acompanyar les famílies que dia rere dia aboquen llàgrimes a peu de fossa. És deure d’una societat democràtica i madura tancar les ferides produïdes per anys de repressió d’un govern dictatorial que es va perpetuar en el poder a base de l’eliminació física dels seus oponents’, ha manifestat Ramon, qui ha instat a ‘reconèixer els errors i tractar justament les víctimes d’un estat injust’.