Compromís insisteix a reclamar el retorn dels documents confiscats per les tropes franquistes

El portaveu de Compromís al senat espanyol, Carles Mulet, ha denunciat l'”escàs avanç” durant la legislatura actual en matèria de memòria històrica i ha reclamat al ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, el retorn de tots els documents republicans amb dades privades “que van ser robats als valencians durant la contesa i que es troben dipositats en l’Arxiu de la Guerra Civil”.

Mulet ho va fer dissabte, coincidint amb la visita a València de Bolaños. A més, va recordar que el maig de 2004 les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat sol·licitar la devolució dels papers valencians requisats, d’acord amb la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. No obstant això, la petició “va ser ignorada”.

Mulet recorda que “hi ha milers de documents d’ajuntaments, particulars i entitats que es va emportar Franco d’institucions valencianes i que van servir per a empresonar, castigar i reprimir a persones per la seua activitat política i idees”. “Aquesta documentació està segrestada des de fa dècades”, va criticar el senador.

Entre els municipis valencians de què es reclama la documentació hi ha Albaida, Benigànim, Bocairent, l’Olleria, Ontinyent, la Pobla del Duc, Salem i Terrateig.

“Els historiadors asseguren que són fins a 80 tones de papers els que estan amuntegats i, si algú vol consultar-los ha de desplaçar-se fins al Regne de Lleó, que no està precisament a prop”, va manifestar, i que “passats tants anys, el Govern hauria de retornar aquests documents íntegrament i no mantenir-los com un botí de guerra i exposar-los a greuges i devolucions parcials”.

Així mateix, va defensar que “l’actual administració democràtica no pot ni ha de subrogar-se com a hereva de la dictadura”. “Pensem que ha de promoure un punt final amb la justícia històrica: promoure accions per a tancar ferides, intensificar les exhumacions de víctimes que segueixen en cunetes i fosses comunes, convertir el Valle de los Caídos en un recinte memorialístic com va determinar el comité d’experts i ser intransigents amb les denominacions predemocràtiques existents en carrers i places de tot l’estat, perquè no es pot construir un futur si persisteixen les fondes ferides”, ressaltà.