Condemnen a vuit anys i mig de presó l’advocat ontinyentí Ramon Cerdà

L’Audiència Nacional espanyola ha condemnat a vuit anys, sis mesos i tres dies de presó l’advocat Ramon Cerdà Sanjuán com a cap d’una trama de creació d’empreses pantalla amb les que va defraudar a Hisenda més de 3,2 milions d’euros. El tribunal també condemna Cerdà Sanjuán, qui ja havia estat investigat en algunes operacions de blanqueig de capitals, al pagament del total de la quantitat defraudada. L’absol, en canvi, de dos delictes de falsedat documental.

Amb ell, l’Audiència també ha condemnat 16 persones vinculades a aquesta xarxa de societats instrumentals a penes que oscil·len entre els dos mesos i els dos anys de presó, així com al pagament de multes que van dels 300.000 euros als 3,2 milions.

Segons la sentència, feta pública aquest dimecres, aquesta trama delictiva va desenvolupar, a partir de dues societats distribuïdores, una xarxa d’empreses pantalla amb les que, al llarg dels anys 2004, 2005 i 2006, es van dedicar al subministrament de material informàtic i d’oficina a preus reduïts a grans superfícies.

A través d’aquesta xarxa, els condemnats van defraudar les quantitats corresponents a l’IVA que generava aquesta activitat comercial fictícia en alguns dels casos, per un valor de més de 3,2 milions d’euros.

Dos ‘modus operandi’

Una part de l’activitat la realitzaven dins la legalitat, mentre que, de forma simultània, intervenien en operacions intracomunitàries simulades, seguint patrons de frau en la introducció de les mercaderies i de frau en cadena.

En totes dues modalitats de frau, una empresa, anomenada ‘truita’, aparenta fer compres de productes electrònics a una companyia d’un Estat de la UE, una operació exempta d’IVA. En aquest esglaó se situen diverses entitats fantasmes successives, que funcionen com a pantalles per dificultar el seguiment del pagament de l’IVA, explica la resolució.

En aquest cas, les mercaderies són reals, però en el cas del frau en cadena els productes en general no existeixen: en ocasions se’n simula la reexpedició o lliurament a un operador intracomunitari, o l’exportació a un agent d’un tercer Estat, dibuixant una circulació fictícia de factures i diners per generar drets a la devolució de quantitats d’IVA.

Segons la sentència, Cerdà Sanjuán es dedicava a vendre empreses que, tot i que complien els requisits formals, eren il·localitzables i tenien administradors simulats, inexistents, persones la identitat de les quals havia estat suplantada davant notaris que exercien controls insuficients o amb testaferros, pagats o enganyats.

L’advocat va negar els fets i va assegurar que s’havia limitat a constituir i vendre societats, sense conèixer l’activitat dels clients ni als administradors. No obstant això, el tribunal considera que la seua hipòtesi no se sosté vista la repetició de conductes idèntiques en totes les empreses de la mateixa trama de frau així com la relació continuada amb persones implicades.

L’any 2012, el bloc satíric L’Obscur  va dedicar-li un dels seus vídeos crítics en relació als afers tèrbols en què ja se’l relacionava.