Contra la repressió violenta, ni passivitat ni immobilisme

Aquestes últimes setmanes estem assistint a una sèrie de fets que ens mantenen expectants, pensatius i alerta. Com a col·lectiu de joves sensibles a les transformacions polítiques, econòmiques i socials que vivim els últims temps ens sentim cridats a condemnar sense embuts l’actuació del govern espanyol pel que respecta al procés sobiranista de Catalunya.

El que vam viure diumenge, amb policies i guàrdies civils atacant violentament una ciutadania ferma en els seus propòsits però sempre pacífica, demostra la incapacitat del Partit Popular per fer front a una demanda manifestada per milions de persones des de fa ja un grapat d’anys. Dies abans, l’estat espanyol i el govern de Rajoy ja havien posat en marxa tota la seua maquinària institucional i jurídica per tractar d’aturar allò que s’ha demostrat imparable. I ahir, un missatge del rei insistia a continuar amb procediments coactius.

A qualsevol demòcrata li ha de resultar inadmissible l’ús de la força bruta contra el dret legítim d’una majoria social a expressar la seua voluntat política. Creiem que la violència i la repressió exercida per l’Estat cada vegada que es troba amb un desafiament polític d’envergadura és una bona mostra de la seua inconsistència. El règim del 78 es va bastir sobre les ombres d’una llarga dictadura, i n’arrosseguem encara bona part de les foscors. La vulneració de drets humans i civils bàsics a Catalunya durant les últimes setmanes ha estat un fet incontestable i, més enllà del debat sobre la independència o el dret d’autodeterminació, ens trobem de cara amb evidents retrocessos democràtics i de llibertats a mans d’aquest estat postfranquista.

Per tot això ens preocupa la passivitat i l’immobilisme de bona part del nostre entorn social més immediat, però sobretot, i el que ens pareix més greu, de les principals institucions de la ciutat on vivim. Cap condemna formal per part de l’Ajuntament d’Ontinyent, ni de l’equip de govern, ni de cap dels seus membres a l’escalada repressiva i antidemocràtica de l’Estat. El PSOE és –i també el silenci de les seues bases i governs municipals a cada poble i comarca–, còmplice que el Partit Popular continue dominant amb les seues polítiques les nostres vides. ‘No ens mullem, fem com si això no anara amb nosaltres’. No ens confonguem, açò va de democràcia. I davant un legalisme autoritari i interessadament desigual, la desobediència civil sempre serà legítima.

D’altra banda, més enllà de les coincidències o diferències que puguem tindre com a col·lectiu respecte de les aspiracions sobiranistes, hem de dir que admirem i, és més, envegem l’enorme capacitat d’autoorganització que està demostrant al món una grandíssima part del poble català per tal d’assolir els seus objectius. Amb açò com a exemple volem també apel·lar totes aquelles persones que aquests dies esteu compartint la vostra indignació a les xarxes socials. A aquelles que trobeu repugnants els tractes vexatoris front a comportaments pacífics. A aquelles que sou conscients de les mancances democràtiques d’aquest estat i de la seua deriva despòtica i demofòbica. Que tota la vostra ràbia, que tota la vergonya que sentiu, no es quede en cosa d’un piulet a tweeter, en una publicació airada a facebook o a compartir un vídeo d’una càrrega policíaca. Existeixen nombrosos espais i entitats als nostres barris on poder expressar-vos i participar políticament i on treballar per construir i contraposar alternatives a aquest règim decadent. Si hui no t’esforces per defensar allò que és de tots, no esperes que demà ningú ho defense per tu.