Cooperació: política per a un nou temps

Una altra manera de treballar és possible, la que acompanya el canvi polític valencià fent-lo avançar, una nova concepció del paper dels partits, les institucions i els recursos, on la cooperació s’obri camí amb l’objectiu de millorar la vida de les persones des d’un autogovern fort, net i democràtic.

Després de vint anys amb més ombres que llums, i malgrat una injusta reputació i una desastrosa herència econòmica, són nombrosos els avanços que s’estan produint al país dels valencians i valencianes. Amb l’Acord del Botànic i el govern valencià, en què Compromís hi té un paper fonamental, constatem un canvi de prioritats: les polítiques inclusives i d’igualtat destinades a les persones amb dependència i els col·lectius més vulnerables de la societat, la nova gestió educativa centrada en la igualtat d’oportunitats amb mesures com Xarxa Llibres perquè cap xiquet o xiqueta es quede sense llibres per falta de recursos, l’inici d’una nova política econòmica per impulsar la innovació i la qualitat del treball en l’economia productiva amb ajudes a les energies renovables, la nova llei per a la funció social de l’habitatge que contribuirà a impedir que cap persona haja de passar pel drama de perdre la casa… Tot un seguit de noves polítiques fetes des de l’honradesa més absoluta, l’ètica pública i la inflexibilitat contra la corrupció, amb la creació de la Conselleria de Transparència i la signatura de codis de bon govern que comprometen els càrrecs públics a ser exemplars en la gestió i retre comptes davant la ciutadania. Un bon govern és un govern que no roba. Un bon govern és un govern que escolta.

Malgrat tot, a ningú no se li escapa quina és la situació financera de la Generalitat Valenciana, com a conseqüència de molts anys de poc trellat a l’hora de gastar, però sobretot, per culpa de l’injust tracte que rebem els valencians i valencianes per part de l’Estat espanyol. Som l’única comunitat autònoma que, tenint un nivell de renda inferior a la mitjana espanyola, no sols no rebem la solidaritat que ens correspondria constitucionalment, sinó que a més hem de pagar els trens AVE sense passatgers de comunitats més riques! Amb eixe panorama financer, vos podeu imaginar les limitacions que troben els nous consellers i conselleres del govern valencià per a dur endavant tots els canvis necessaris. Sense diners, no es pot fer política. I el  pitjor de tot, és que el govern central no ens dóna cap resposta davant esta necessitat.

La falta de finançament per part de l’Estat té una repercussió directa sobre les nostres vides: encara que la voluntat per arribar a l’excel·lència en serveis fonamentals com la sanitat és ferma, la Generalitat podrà fer xicotets avanços, com ara revertir les privatitzacions d’hospitals com el de la Ribera. Però podrà reduir tant com voldria les llistes d’espera? Doncs, desgraciadament, això serà impossible si el senyor Rajoy i el senyor Montoro no ens donen els diners que ens corresponen.

Com en qualsevol casa, a la falta de recursos sempre s’intenta fer front amb treball cooperatiu i molta imaginació.

Seguint esta premissa i l’esperit del Pacte del Botànic, estem presenciant col·laboracions entre administracions. La Diputació deixa de ser la casa d’uns per a convertir-se en la casa de totes i tots. És per això que trobem la seua col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives amb la construcció de quatre infraestructures i ajudes d’atenció social; també amb la Conselleria d’Economia amb convenis que fomenten el treball al Servof, i amb la Conselleria d’Educació, amb ajudes als municipis per al manteniment d’infraestructures educatives. Enfront de l’infrafinançament estatal, un clar esforç de col·laboració entre administracions per a fomentar la inversió i reduir la despesa corrent dels ajuntaments. Una lògica manera de treballar per a uns, que uns altres van corrompre fins al punt que, avui dia, treballar com toca és notícia.

Amb este esperit, Generalitat i Diputació s’agafen de la mà amb l’objectiu de reforçar l’autonomia local i impulsar així polítiques municipalistes. Així és com naix el nou Fons de Cooperació Municipal: 40 milions d’euros per a atendre les necessitats de finançament dels ajuntaments, les institucions més properes a la ciutadania i que més serveis han de prestar en la vida diària de les persones. En col·laboració amb les diputacions de València i Castelló i la Federació Valenciana de Municipis, este nou fons dotarà de recursos als municipis per tal de seguir ampliant el benestar dels pobles i ciutats del país.

Els pobles i ciutats de la Vall d’Albaida rebrem 2’5 milions d’euros, que es repartiran en tots els casos amb criteris objectius basats en el nombre d’habitants: Ontinyent, amb més de 35.000 habitants, rebrà 524.000 euros, l’Olleria amb 8.400 veïns i veïnes en rebrà 220.511, i així successivament, des de la ciutat més gran fins al poble més menut,  els veïns de la vall rebran els mateixos recursos per habitant. Seran els ajuntaments que decidiran en què invertir estos diners. Qui millor que un ajuntament per a saber què necessita un municipi i la seua ciutadania?

Una manera de treballar que contrasta amb les actituds clientelistes d’altres temps en què, per a tindre serveis públics dignes i inversions necessàries per al teu poble, havies d’aparéixer de color blau al mapa de la nit electoral. Esperem que mai més cap poble haja de ser de cap color determinat per a tindre una escola de rajoles o un nou centre de salut.

Els serveis es fan quan les persones els necessiten. Eixa és la política neta, sana, decent, honrada, la que col·labora i coopera. En cas contrari es diu clientelisme i rima, curiosament, amb absolutisme.

Sílvia Urenya, portaveu de Compromís per Ontinyent, i Nicolau Calabuig, portaveu Compromís per la Vall d’Albaida