02.06.2018 - 22:05
Hui diumenge, els cristians celebrem el Corpus Christi, una solemnitat que el papa Urbà VI va instaurar a l’Església catòlica en 1264 per mitjà de la butla Transiturus.
Celebrar el Cos i la Sang del Senyor ens encoratja a defensar i a venerar la dignitat del seu Cos, que és l’Església. Per això, aquesta solemnitat ens ha de portar a no descurar la vida de les persones més fràgils de la nostra societat. I és que si veiem Jesús en l’Eucaristia, en la patena, a l’altar, també l’hem de saber reconèixer en la pastera dels immigrants que fugen de la fam i de la misèria, en les persones que viuen en camps de refugiats o en els malalts i els ancians sense ningú al seu costat.
No és possible d’adorar l’Eucaristia, que és el sagrament de l’amor, i oblidar-nos dels germans que sofreixen. Per això l’evangelista Sant Joan escrivia: ‘Si algú que posseeix béns veu el seu germà que té necessitat i li tanca les entranyes, com pot estar en ell l’amor de Déu?’ (1Jo 3:17).
La solemnitat del Corpus Christi ens porta a denunciar la indiferència d’Europa davant els xiquets que arriben sols a les nostres platges, mentre que en l’última desfilada militar a Logronyo es van gastar 733.000 euros, el doble que en 2016.
Celebrar Corpus ha de ser també una denúncia del govern de l’Estat, que aquest any ha reduït la partida destinada a cooperació internacional, a només 553 milions d’euros, quan el 2009 eren 2.817 milions.
Corpus és prendre consciència de l’espoli i l’empobriment que al llarg dels segles hem fet als països del Tercer Món, amb els minerals que robem a Níger per a les centrals nuclears o per als mòbils, ordinadors o televisors.
Corpus ens ha de portar a manifestar el nostre rebuig a aquelles multinacionals que compren els govern corruptes d’Angola, Kènia o Libèria, entre molts d’altres.
Corpus és també una crida a ajudar les famílies que són desnonades. I és que quatre famílies al dia, segons dades del Consell General del Poder Judicial, queden al ras per la avarícia dels bancs.
Corpus és ajudar els qui han sofert abusos sexuals, escoltar el seu dolor, manifestar-los la nostra solidaritat i ajudar-los.
Corpus és igualment un crit de denúncia de les màfies que continuen explotant els infants a Bangladesh o al nord d’Àfrica. O el tràfic de menors al Nepal o la prostitució de joves a l’Índia o als països del Golf.
Corpus és la solidaritat amb els xiquets desnodrits, obligats a treballar des de ben menuts, quan haurien d’estar jugant i estudiant.
Corpus ha de ser la denúncia dels països que envien residus radioactius a les costes de Somàlia, amb la qual cosa el 40% dels habitants d’aquest país tenen càncer.
Corpus és una crida a denunciar la corrupció dels polítics i també l’avarícia dels empresaris de la indústria bèl·lica, que s’enriqueixen amb la venda d’armes que provoquen la mort de tanta gent.
Corpus és prendre consciència de la falta d’aliments al nostre món i evitar que es llancen tones de menjar i de roba, mentre milers de persones moren de fam i de fred.
Corpus ens crida a denunciar la desforestació del planeta i la contaminació de la terra, dels rius i dels mars.
Corpus ens crida a lluitar per la justícia i a denunciar l’exili polític i la presó preventiva de gent de pau, empresonada, a més, lluny de la família.
Per altra part, en la processó de Corpus de moltes ciutats, sorprèn negativament la presència de l’exèrcit, amb uns soldats a banda i banda de la custòdia amb el Santíssim Sagrament. Com comentava en un article fa cinc anys el prevere valencià Alexandre Alapont, ‘uns soldats armats amb fusells que mouen rítmicament durant la processó, repugna als ulls del Senyor de la pau’. I és que és un contrasentit que a la processó del Corpus, l’exèrcit acompanye la custòdia. Haurien de ser els pobres, els immigrants, els aturats i els desnonats els qui acompanyaren més de prop la custòdia, ja que són tots ells, els qui més sofreixen, els preferits de Déu.
Corpus ha de ser per als cristians la festa de la fraternitat, on aprenguem a veure els altres no com a enemics (l’home és un llop per a l’home) sinó com a germans. Perquè l’altre no és l’infern, sinó imatge de Déu. Per això Corpus és l’amor fet servei, com deia el cardenal Tarancon en la seua entrada a Oviedo com a nou arquebisbe: ‘Servir és la manera pràctica i eficient d’estimar, perquè l’amor autèntic es manifesta pel servei desinteressat, per l’entrega total’.
Corpus ens demana fer realitat el que deia profeta Isaïes: ‘Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a ta casa els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo’ (Is 58:7). És a dir: l’amor que fa present la bondat del nostre Déu i que veiem en l’Eucaristia i en els germans, sobretot en els que pateixen.
