Cristians màrtirs del segle XXI

La crueltat amb què són exterminats els cristians en ple segle XXI hauria de moure la denúncia dels governs i la solidaritat amb aquestes víctimes, assassinades pel fet de creure en Jesucrist. L’últim atemptat (conegut) ha estat la matança de desenes de cristians coptes, el Diumenge de Rams, mentre celebraven l’Eucaristia.

També a Irac, més de 100.000 cristians han estat desposseïts dels seus béns i expulsats del Califat Islàmic. A més, són molts els deixebles de Jesucrist que han estat crucificats, o decapitats, o bé abandonats al desert, sense aigua ni aliments, perquè acaben morint de set i de fam. I mentrestant, Europa calla i mira cap a una altra banda. És una vergonya que estiguem assistint al genocidi de cristians davant el silenci del món civilitzat. Només el papa Francesc ha alçat la seua veu (també ho ha fet el president de les Corts Valencianes) per denunciar aquest extermini dels deixebles de Jesús.

Fa tres anys, la revista Der Spiegel va donar a conèixer un informe segons el qual els cristians són el grup religiós més perseguit, des de Corea del Nord a l’Iran i des d’Aràbia Saudita a Afganistan i Somàlia. I fa només uns dies es va conèixer l’informe anual de l’organització Puertas Abiertas, que amb dades de 2016 confirma la persecució dels cristians. Segons aquest informe, 215 milions de cristians pateixen persecució alta, molt alta o extrema per raó de la seua fe. Amb enquestes realitzades en més de 50 països, Puertas Abiertas ha analitzat cinc àmbits de persecució: el privat, el familiar, el social, l’eclesial i l’estatal. Les conclusions d’aquest informe demostren que hi ha una persecució persistent i creixent dels cristians sota el règim de Pyongynang, una dictadura que ostenta el primer lloc en el rànquing de terror contra els deixebles de Jesús de Natzaret, seguit en segon lloc per Somàlia i després per Afganistan, Pakistan, el Sudan, Síria, Irac, Iran, el Iemen o Eritrea. Encara hui, i per a vergonya del món anomenat civilitzat, són milers els cristians que són martiritzats i centenars les esglésies destruïdes o incendiades.

El P. Manel Nin, monjo de Montserrat i exarca (bisbe) d’Atenes per al catòlics de ritu bizantí, va escriure un article (‘El martiri de la indiferència’) on es feia ressò de la crida angoixada del patriarca sirià catòlic Josep III Younan, qui denunciava la destrucció d’esglésies, seus episcopals, parròquies. El Patriarca Josep deia: ‘El nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’Islam, tots els cristians seran morts’. Per això el Patriarca s’exclamava així: ‘És una vergonya per la comunitat internacional’. El gran escriptor i amic Joan Francesc Mira també feia un article (El Temps 12 d’agost de 2014) tot fent-se ressò de l’escrit del P. Manel Nin.

El drama d’aquests germans en la fe, perseguits i assassinats, no té cap resposta immediata per part d’Occident, que mira amb indiferència els cristians assassinats a països on el cristianisme es troba en minoria. L’actitud del món civilitzat mostra l’oblit i el silenci, també el d’aquells que defensen les causes dels oprimits, que no alcen la veu per denunciar aquesta situació. On són les manifestacions de protesta? Per què no hi ha una denúncia pública davant aquests atemptats contra la vida i la llibertat d’expressió? Els cristians martiritzats no són també víctimes?

A vegades s’han sentit veus, des de diversos partits polítics, per denunciar la islamofòbia que va escampant-se pel nostre món. Però, per què no se senten les mateixes veus per denunciar la cristianofòbia? El silenci dels governs per la matança el Diumenge de Rams passat dels cristians coptes a l’església de Sant Jordi de Tanta i a la catedral de Sant Marc d’Alexandria és una vergonya i una injustícia, i també una burla als Drets Humans que proclamen el dret a la llibertat de religió. Per què cap ajuntament no ha convocat una manifestació de rebuig per l’atemptat terrorista que ha matat desenes de cristians?

En aquest temps de Pasqua, la victòria de Jesucrist sobre el pecat i la mort ens fa veure els màrtirs com aquells qui, vessant la sang pel nom de Crist, han esdevingut testimonis de la fe i per això participen del triomf del Senyor Ressuscitat.