De la vella i nova política

Els que em coneixen saben que fa més de 25 anys que faig política, no sempre des de partits. Vaig començar als 20 anys fent política en moviments socials, concretament en el Moviment d’Objecció de Consciència, una dedicació intensa i compromesa de la qual estic profundament orgullós.

De la política en els moviments socials vaig entendre la necessitat de fer política també en les institucions, i per això vaig entrar al Bloc, un partit pròxim, de gent del poble, amb tradició assembleària i que entenia que era un instrument útil per transformar la societat. Vaig ser regidor del Bloc a l’Ajuntament d’Ontinyent, de ben jove. Eren els anys 98/99; i després vaig fer una necessària temporada de vacances, de desconnexió. En concret 10 anys lluny de la primera línia política, unes vacances que em van servir per veure que no tot és blanc o negre, en què vaig aprendre a escoltar, a entendre a qui pensa diferent, un període on vaig aprendre que la dedicació política hauria de ser temporal i no professional. Un període on vaig veure clara la diferencia entre com vivim la política la gent que som a primera línia i com la viu la resta de la societat.

Als  anys 2008/2009 em vaig reenganxar a la primera línia. El col·lectiu d’Ontinyent estava en una situació difícil i calia reconstruir el projecte. Foren anys d’oposició al govern absolutista del PP, i també anys governant i canviant la ciutat, i el darrer any amb la difícil dualitat h’haver obtingut els millors resultats electorals en les eleccions autonòmiques i generals, davant d’uns resultats decebedors en les locals. Vuit anys intensos, poc més d’un any com a regidor i portaveu de Compromís a l’ajuntament d’Ontinyent. Enguany he fet un pas al costat, deixant pas agent nova i esperant que es recupere la cohesió interna del col·lectiu local.

Sí. Fa ja més de 25 anys que faig política (no que visc de la política, que és diferent) com molta altra gent arreu del país, 25 anys tenint opinió pròpia de què passa al meu voltant, preocupat pel futur del meu poble. 25 anys donant la cara en totes les lluites justes, apostant pel bé comú front a l’individual o partidista, 25 anys treballant per la justícia social, per les llibertats individuals i col·lectives; i no, no sóc part de la vella política, sempre he practicat la mateixa política: la coherència amb allò que pense, això si, amb menys ‘boatos’ dels que avui veiem en la suposada nova política.

Sóc militant del Bloc i com ja he dit en altres ocasions, em sent molt més còmode a Compromís, perquè el meu projecte és plural, nacionalista, verd i d’esquerres. Sí, el meu projecte es Compromís, i no precisament ara amb l’èxit de Compromís. Ja ho era quan molta gent del meu partit no volien ni que tan sols figurara el nom de la coalició en les candidatures locals de 2011.

La nova política, tal com van les coses, no és qüestió de gènere ni generacional, ni tan sols qüestió d’organitzacions. No hi ha nova o vella política, és tan sols qüestió de persones.

Vella política la fan aquells que es dediquen a la política sense cap altra professió, sense límit de mandats, que renuncien a les pròpies idees per tal de no perdre el poder. o fins i tot per poder obtenir-lo. Vella política és el sectarisme amb què es gestiona la pluralitat, i l’és gestionar una organització pensant a sumar adhesions personals i no a enfortir l’organització.

No hi ha vella o nova política, hi ha persones. L’ètica personal, la coherència, un ego controlat, la humilitat d’entendre que per molt càrrec que ocupes no deixes de ser un mes, i una professió al marge de l’activitat política, haurien de ser requisits imprescindibles per les persones que aspiren a dirigir, durant uns anys de la seua vida, organitzacions polítiques.

Malgrat l’aparença de la suposada nova política, les ocurrències, els desacords… malgrat que la societat estiga cansada de la política, dels polítics, de la corrupció, de la falta d’acords… malgrat tot, cal que continuem fent política, bona política, i per això necessitem bones persones al davant de les organitzacions.

Vull reivindicar el paper de la gent que ha fet política local els darrers 25 anys, amb pocs mitjans, amb l’aire en contra, amb il·lusió per millorar el seu petit entorn. De la gent que ha fet política amb el cor, que ara veiem joiosos, il·lusionats per l’oportunitat històrica del nacionalisme polític; però també preocupats per les contínues ocurrències, desacords, mals ambients interns i feblesa organitzativa davant el repte de reconstruir el País Valencià.

Fa 25 anys que faig política, i continuaré fent-ne perquè continue somiant amb un món més just, més solidari i més lliure; i per això vull votar en el proper congrés del Bloc tant si puc fer-ho presencialment com si no; i per això vull un Bloc plural, sense adhesions personals, un Bloc que respecte la voluntat de les bases, un Bloc que aposte per un millor Compromís.

Joan Gilabert Oviedo
Militant del Bloc · Col·lectiu d’Ontinyent