07.05.2016 - 23:05
Així comença una de les cançons més boniques de Raimon. Escrita l’any 1964, la lletra d’aquesta cançó repassa les mans de xiquet ‘ben netes’ i les mans ‘tan pures de quan érem infants’. I també les mans ‘dels qui maten, brutes’ i les mans ‘fines que manen matar’. Raimon recorda també en aquesta cançó les ‘mans tremoloses, eixutes, mans dels amants’, les mans ‘que en la nit busquen allò que no troben mai’, i les mans ‘tan dures dels qui passen fam’.
He recordat aquest poema tan bonic de Raimon amb motiu de la detenció del cap de Manos Limpias, un expert en extorsions i en xantatges per tal d’aconseguir diners. Quin sarcasme dir-se Manos Limpias, quan es dedicava a furtar, a omplir-se les butxaques de diners aconseguits d’una manera immoral.
Però al costat d’aquestes mans tacades per la cobdícia i per la idolatria dels diners, també pense en les mans d’aquells governants valencians que van exigir el tancament dels repetidors de TV3 i de Catalunya Ràdio, atacant d’una manera despòtica i tirànica la llibertat d’expressió, ACPV i la nostra llengua. També pense en les mans de l’ex-ministre José Barrionuevo per aquest afer.
Pense també en les mans de l’ex-conseller Alejandro Font de Mora, quan, amb la seua presència, intentà pressionar i coaccionar els membres de l’AVL per evitar un pronunciament a favor de la unitat de la llengua. I pense en les mans de tots aquells qui amb mentides i amb interessos partidistes neguen una veritat científica, reconeguda per totes les universitats del món, com és la unitat de la nostra llengua.
Pense en les mans d’aquells qui, una vegada i una altra, presentaven absurds recursos contra les sentències del TSJ sobre la nostra llengua, mentre la justícia condemnava, com no podia ser d’una altra manera, la Conselleria d’Educació per no reconèixer la titulació de Filologia Catalana en la convocatòria de les oposicions per accedir al cos docent. Diners de les sentències que no han pagat els qui posaven aquests recursos inútils, sinó tots els valencians.
Pense en les mans dels qui han fet sopars i dinars amb mariscades a costa d’Emarsa, o en les mans dels qui, fraudulentament, s’apropiaven dels diners que havien d’anar a projectes de cooperació internacional, amb l’objectiu d’ajudar els països del Tercer Món.
Pense en les mans dels qui retallaven els drets dels malalts dependents, mentre que ells cobraven sucosos salaris a finals de mes.
O en les mans dels qui, des d’Habitatge, no van donar els 60 milions d’euros a les ajudes que corresponien als 1.100 expedients, segurament de jóvens, i que ara han estat detectats.
Pense en les mans dels qui van ordenar el tancament de RTVV, deixant els valencians sense uns mitjans públics d’informació. I pense en les mans tacades d’infàmia del Sr. Jesús Sanz, qui, amb una baixesa moral inqualificable, s’aprofitava del seu càrrec per abusar sexualment de treballadores de RTVV.
Pense en les mans dels qui han desfet el sistema financer valencià, des de les martingales que van fer a Bancaixa, Bànkia, la CAM o el Banc de València.
Pense en les mans dels qui han estat enriquint-se immoralment en els casos Taula, Gürtel, Noos, Brugal o Emarsa.
Pense en les mans dels tres presidents de les diputacions valencianes, les mans de Carlos Fabra (i també en les mans de la seua filla Andrea i el seu exabrupte al Congrés de Diputats), les d’Alfonso Rus i les de J. J. Ripoll. I també en les mans dels regidors de l’Ajuntament de València encausats. O en les mans de l’ex-conseller Rafael Blasco (també a la presó) i de l’ex-batle de Torrevella, Pedro Hernández.
Pense en les mans d’aquells qui, en la visita del papa Benet XVI el 2006, s’acostaven a l’altar per rebre el Cos de Crist, les mateixes mans que després van idolatrar els diners enriquint-se d’una manera obscena. Pense en les mans d’aquells qui van fer contractes milionaris per la retransmissió en televisió de la visita de Benet XVI a València.
Pense en les mans dels qui s’han encegat pel poder i per la riquesa, emborratxats pels diners. Mans que han ignorat els clams i els crits dels pobres i que s’han burlat de la dignitat i del sofriment dels més dèbils.
Pense en les mans dels qui han dilapidat milions d’euros (que evidentment no s’han perdut per a tothom, sinó que han anat a les butxaques d’alguns) a Terra Mítica o a l’aeroport de Castelló, a la Fórmula 1 o la Copa Amèrica, amb el desastre final d’aquestes iniciatives que tots coneixem. I en les mans dels dos ex-directius de Terra Mítica i dels vint empresaris condemnats a 305 anys de presó.
Pense en les mans que han rebut els sobres, plens de diners negres, pel desviament de pressupostos en obres de col·legis.
Pense en els viatges de plaer del Sr. Ortiz, qui finalment ha reconegut la conxorxa que hi havia entre ell i el PP i el finançament il·legal d’aquest partit.
Pense en les mans de la Sra. Carolina Punset, qui va dir que parlar valencià és ‘d’aldeanos’, i en les mans dels militants de Ciudadanos que fa uns dies es van concentrar per defendre ‘las señas de identidad valencianas’.
Pense en les mans dels qui han fet una pintada amenaçant la senadora Rita Barberà i també en les mans dels qui van fer la pintada al professor Sanchis Guarner o en les mans dels qui posaven bombes a la llibreria 3i4 i a Joan Fuster, i en les mans dels qui van assassinar Guillem Agulló o Miquel Grau.
El Psalm 25, com la cançó de Raimon, també parla de les mans, quan el psalmista reconeix l’honestedat dels hòmens justos: ‘Tinc les mans netes de culpa’, en contraposició a aquells qui amb les seues mans s’han embrutat la vida, espoliant les persones més fràgils de la nostra societat: ‘Les seues mans són malintencionades i plenes de favors per subornar’. Així, amb les mans plenes de mentida i de trampes, és com han empobrit el País Valencià, enriquint-se ells indecentment.
