De què serveix ser polític?

Jorge Rodríguez volia ser polític i no metge. Ell mateix ho va dir un dia: ‘Mi padre solía preguntarme para qué servía la carrera de política cuando iba a ser médico’. Ho tenia ben clar, que volia pujar ben amunt en la complicada, menyspreada i impopular carrera política. Hi ha qui ja el veia com a successor de Ximo Puig en la presidència de la Generalitat Valenciana, tot un orgull per als seus acòlits ontinyentins que tant fervor li demostren quan es presenta la mínima ocasió. De mèrits personals i doctes assessors no li’n falten -ans potser al contrari- per a aconseguir-ho un dia i, si no ho entrebanca cap altre cas Alqueria, qualsevol dia podríem assistir al seu honorable nomenament com a màxima autoritat del nostre País Valencià. Un servidor l’aplaudiria respectuosament si es donara, probablement?, el cas.

Malauradament crec que si segueix transitant algun dels corredors perillosos que està freqüentant, potser es trobe amb massa paranys no desitjables. No n’hi ha prou amb la possessió d’adients qualitats intel·lectuals, empàtiques, culturals, socials… per a aconseguir enfilar-se a les cotes més altes del castell daurat de la política. Cap finalitat, per plausible que siga, no justifica qualsevol mena de mitjans. Segur que aquesta frase se li degué repetir adés i ara a les classes de la carrera, i ben segur que va aprovar amb excel·lència aquesta difícil assignatura. Tanmateix, tots nosaltres, quan ens hem vist peus a terra de la pràctica política, l’ambició per aconseguir allò millor per al poble que ens ha donat confiança ens ha fet caure en massa paranys que no havíem previst. Sovint, l’obsessió per guanyar més i més fidels partidaris, més votants al cap i a la fi, ens ha fet confondre’ns de finalitat i fer un ús il·legítim dels cabals públics en benefici dels ‘nostres’ amics o de les ‘nostres’ idees, per molt altruistes que les considerem. Tots els que ens hem dedicat temporalment al servei públic en una institució ens hem vist embolicats en alguna situació destorbadora que ens ha tret la son.

No entraré en cap relat de greuges que puguen perjudicar Jorge en la desgraciada situació d’investigat en què es troba. Per a poder trencar la seua carrera política ja en té prou i massa amb el foc enemic dels partits de la dreta antivalenciana i també, sembla, del foc amic de membres del seu mateix Partit Socialista del País Valencià. Ningú d’ells ha respectat, ni respectarà, la necessària presumpció d’innocència. Esperem que el tràiler de pel·lícula de por que tot just acabem de veure siga l’anunci d’un relat breu que acabe com solen acabar totes les comèdies. Una comèdia que voldria que acabara sense cap president de cap diputació valenciana, perquè els nostres polítics haurien decidit que ja no farien cap falta les diputacions, històricament antres de corrupció inacceptables. Amb el govern de la Generalitat ja en tindríem prou. Una comèdia en la qual tots els polítics tindrien una data de caducitat curta en el seu exercici públic i, així, Rodríguez encara potser podria tindre temps d’acabar medicina quan acabaria, voluntàriament, la tasca ‘honorable’ al servei del seu poble.