De renovacions que no ho són i de perpetuïtats desigualitàries

Dijous 23 de març, en el ple ordinari de l’Ajuntament d’Ontinyent, ‘decidíem’ el conseller en representació de les entitats públiques a Caixa Ontinyent que pertoca a Ontinyent, com també hauran fet o faran els ajuntaments de Gandia i Xàtiva. I dic decidíem entre cometes perquè ja al matí a Levante-EMV eixia publicat el nom del conseller que escolliria Ontinyent. De nou, una decisió que hem de prendre al ple entre tots els grups municipals ix publicada al matí als mitjans de comunicació. És evident que qualsevol decisió que haja de passar pel ple depén de la majoria absoluta socialista. Només ells saben, a priori, quin serà el resultat de qualsevol votació, però això no és obstacle perquè esperen una miqueta que passe el ple. Seria una mostra de respecte a la resta de grups municipals. Ja ho vaig dir amb el tema de l’hospital. El ple és el lloc on els grups municipals, que representem la ciutadania, debatem els temes que afecten la nostra ciutat. Si les decisions es donen per preses abans que se celebre el ple, considere que es falta el respecte als grups municipals i a totes les persones a qui representem.

Compromís per Ontinyent vam votar en contra de la proposta del govern de l’Ajuntament d’Ontinyent per dos motius clars i, per a nosaltres, de pes.

Des de Compromís defensem la limitació de mandats per salut democràtica. En el cas de Caixa Ontinyent, defensem la limitació de mandats dels consellers en representació de les entitats públiques a 12 anys, tal com existeix per als consellers independents. Considerem que la perpetuació als càrrecs no és mai bona companya.

A hores d’ara queden dues caixes a l’Estat espanyol, i l’altra, Caixa Pollença, sí que té fixat als estatuts la limitació a 12 anys com defensa Compromís. Hem de tindre en compte que la missió principal dels consellers és la supervisió i control que l’entitat complisca els seus objectius fundacionals i es respecte l’objecte i l’interés social. En aquest sentit, la renovació sempre facilita aire fresc a les institucions.

La persona proposada per l’equip de govern fa ja 17 anys que forma part del Consell d’Administració de Caixa Ontinyent, sempre designat per institucions públiques. En l’any 2000 fou designat per les Corts Valencianes, designació que es va repetir l’any 2004, i l’any 2010 per l’Ajuntament de Gandia. Amb aquesta renovació arribaria a ser-hi 23 anys, pràcticament el doble que defensem des de Compromís. No dubtem en cap moment de la seua vàlua, però això no implica la perpetuació en el càrrec.

El posicionament de Compromís no és nou ni d’ara, sinó que ve de lluny. La companya Mireia Mollà, en la reforma de la Llei de Caixes de l’any 2015 ja va proposar una limitació de mandats per a evitar el ‘perill d’enquistament’. Llavors la majoria absoluta del PP no ho va permetre, mentre que el PSOE va votar a favor. El síndic de Compromís, Fran Ferri, en la defensa d’aquesta limitació l’any 2016 ho tornava a defensar per a ‘evitar la perpetuació de membres i millorar-ne el funcionament’. En aquesta ocasió, tant el PP com el PSOE van votar en contra. Encara queda la pregunta en l’aire del canvi de posicionament del PSOE, només en un any de diferència. El posicionament de Compromís és el mateix que hem defensat sempre.

El nostre vot hauria estat favorable si s’haguera proposat com a titular la persona que ha estat designada com a suplent: una dona. Segons ens han informat, no tenim dubtes tampoc de la seua vàlua. Així sí que seria una renovació que, a més, apostaria per acostar-se a la paritat en els càrrecs, cosa que avui dia no s’acompleix. Segon motiu del nostre vot en contra. Encara que a alguns els moleste i eviten de dir les coses pel seu nom, com van demostrar en el ple, vivim en una societat capitalista predisposada a perpetuar un sistema patriarcal, pare de totes les desigualtats i, també, de totes les barbaritats en forma de maltractament, violació i assassinat de les dones. Sí, formem part d’una societat capitalista patriarcal que perpetua i no posa fre a les desigualtats. Si no som nosaltres qui li’l posem, malament rai. I en aquestes ocasions de renovacions de càrrecs o nous nomenaments, ho tenim de la mà. Pas a pas, fent camí cap a una societat més equitativa.

Aquests són els nostres motius de vot en contra a la designació del conseller a Caixa Ontinyent. I, al contrari que diria Groucho Marx, no, no en tenim altres.

Sílvia Urenya ·  Compromís per Ontinyent