‘Defensem la legitimitat moral de les diverses opcions polítiques’

El dia 16 passat, i d’una manera clara, els bisbes de Catalunya es van manifestar en relació a la situació política que estem vivint, defensant ‘la legalitat moral de les diverses opcions polítiques’.

I és que, malgrat que alguns bisbes han defensat Espanya com a ‘bien moral’ i fins i tot han arribat a dir que ‘no se puede ser independentista y buen católico’, els bisbes de Catalunya (com també el Credo de l’Església) no defensen la unitat d’Espanya com a dogma de fe.

El 2012, l’endemà que la Conferència Episcopal Espanyola considerara ‘moralment inacceptable’ qualsevol via de desintegració de l’Estat decidida unilateralment, els bisbes catalans ens recordaven que ‘en un règim democràtic cada ciutadà ha de poder manifestar les pròpies conviccions’. Per això la Conferència Episcopal Tarraconense afirmava la defensa de la ‘legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basen en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles’. És el mateix que van tornar a afirmar el mes de maig passat els bisbes catalans en demanar que foren ‘escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que’ fóra ‘estimada i valorada la seua singularitat nacional’.

El document dels bisbes catalans del maig passat precedia el text que uns mesos més tard va aprovar la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola. Així, el 27 de setembre de 20l7, els bisbes espanyols demanaven ‘diàleg’ al govern espanyol i al català, per trobar una solució a la situació de Catalunya.

De fet, tots els documents aprovats pels bisbes catalans en relació a Catalunya, com el text ‘Arrels cristianes de Catalunya’, estan en la línia de defensar ‘la realitat nacional de Catalunya’ i de reclamar per a aquest poble ‘la doctrina del magisteri eclesial’, que defèn ‘els drets i els valors culturals de les minories ètniques’, uns drets i uns valors que ‘han de ser respectats i fins i tot promoguts’ pels estats.

En la nota del passat dia 16 de febrer, els bisbes catalans reconeixen que la situació que viu Catalunya és un ‘problema polític de primer ordre, que obliga a buscar una solució justa a la situació creada, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat’. I per això els bisbes catalans, per tal d’afavorir un clima de diàleg, ens recorden l’exhortació Evagelii Gaudium, on el papa demana ‘saber dissenyar en una cultura que privilegie el diàleg com a forma de trobament, la recerca de consensos i acords’ (EG núm. 239).

És important precisar que la declaració dels bisbes catalans afirma que la situació de Catalunya és ‘un problema polític’ i no, com se’ns vol fer creure, un problema judicial, penal o policíac. Per això la situació de Catalunya no se solucionarà empresonant els partidaris de la independència, sinó dialogant els uns amb els altres.

I és que defensar, com ho han fet els bisbes catalans, ‘la legitimitat moral de les diverses opcions polítiques’ (sempre que estiguen basades en el respecte als altres i per vies pacífiques) significa que un cristià pot ser independentista o no independentista, ja que la forma política no afecta al nucli de la fe.

Afortunadament els cristians, en fer la professió de fe, en el Credo que resem els diumenges, afirmem que creiem en Déu, Pare, Fill i Esperit Sant i en l’Església, santa, catòlica i apostòlica. Però el Credo no afirma ni la unitat d’Espanya ni tampoc la independència de Catalunya.

Per això, utilitzant el títol d’un llibre del P. Hilari Raguer, ‘Ser independentista no és cap pecat’, (com no ho és tampoc no ser independentista), un cristià pot optar per qualsevol opció política, ja que segons els bisbes catalans hi ha una ‘legitimitat moral de les diverses opcions polítiques’, tant a favor com en contra de la independència. Això és el que també ha manifestat diverses vegades el P. Abat de Montserrat. Ahir mateix a Manresa, en l’homilia de la Festa de la Misteriosa Llum, el P. Abat Josep M. Soler va afirmar que ‘Catalunya és un problema polític de primer ordre, que obliga a buscar una solució justa en la recerca del bé comú’. Si no ho vol entendre qui ho hauria de fer, malgrat l’empresonament dels presos polítics, la situació continuarà igual. Però cal una eixida que done resposta als resultats electorals del 21 de desembre.