03.06.2020 - 18:35
Hi ha menys diferència entre el ministre Montoro i la ministra Montero, que entre els seus cognoms. I dic això perquè, tant l’un com l’altra, pel que fa a l’infrafinançament del País Valencià, actuen de la mateixa manera. El ministre Montoro va discriminar els valencians amb un finançament ridícul. I la ministra Montero fa el mateix, amb una actitud del govern espanyol amb relació al País Valencià del tot canviant, com aquella cançó de fa molts anys, la yenka: endavant, enrere, esquerra i dreta.
Només fa unes setmanes, la ministra M. Jesús Montero negava al Congrés de Diputats que al País Valencià hi haja infrafinançament. La ministra Montero (igual que abans havia fet l’ex-ministre Montoro), adreçant-se al diputat Joan Baldoví, deia: ‘No inventem problemes que no existeixen’.
Però o bé la ministra ha perdut la memòria o bé menteix descaradament. Només cal recordar que el desembre de l’any passat, el diputat de Compromís afirmà que ‘per a donar suport al Sr. Sánchez, el PSOE, en vuit mesos, presentarà un nou model de finançament’. Per això el govern del Botànic va celebrar la investidura del president Sánchez, el gener passat, un govern que, teòricament, havia de desblocar i millorar el finançament del País Valencià. I si el PSOE volia desblocar el finançament del País Valencià, volia dir que aquest partit en reconeixia l’existència i que per això mateix el govern del PSOE i Podem es comprometia a presentar un nou finançament. Tan clar que és això i tan difícil que ho entenga el govern d’Espanya, del signe que siga. O pitjor encara: que el govern sí que ho haja entès, però que no faça res per complir el que es va comprometre a fer (en aquest cas el PSOE) a canvi del vot del diputat de Compromís en la investidura del Sr. Sánchez.
Hi ha tantes dades que revelen la discriminació que patim els valencians (abans amb el PP i ara amb el PSOE i Podem), que si no ho entenen és perquè no volen. Només una dada: cada valencià rep 400 euros menys que la mitjana dels espanyols. Però a més, els valencians rebem de l’estat, 1.000 euros menys del que rep un càntabre i 2.000 menys del que rep un basc. Així, els ingressos públics per habitants des de l’estat són de 5.191 a Navarra, 5.069 al País Basc, 4.086 a Cantàbria i només 3.096 al País Valencià. Si aquesta discriminació, que és un fet tan clar, no la veu la ministra Montero i diu que no inventem ‘problemes que no existeixen’, és perquè no vol veure-ho. Si això no és una discriminació flagrant, ja no sé què pot significar la paraula discriminació.
El gener passat, el president del País Valencià, Ximo Puig, deia en referència al dret a decidir de Catalunya que es podia discutir de tot, però dins de la constitució perquè ‘Hi ha un marc constitucional que hem de respectar’. I no diu la constitució espanyola que tots els espanyols són iguals davant la llei? A què ve la discriminació pel que fa al finançament del País Valencià que patim des de fa molts anys?
Cal recordar que el País Valencià, a causa de la covid-19, va acabar el mes de maig amb 411.844 treballadors en Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació. A més, aquest estiu pot ser catastròfic per al turisme, ja que el tancament de fronteres per la pandèmia ha portat, fins ara, al 0% l’arribada de turistes estrangers al País Valencià, tot i que se suposa (si no hi ha cap rebrot del virus) que a partir de juliol puguen arribar els turistes.
Davant aquesta situació de precarietat i de discriminació que pateix el País Valencià, caldria que els polítics valencians, si són valencians abans que militants dels seus respectius partits, lluitaren, d’una vegada per totes, per un finançament just, plantant-se davant els seus dirigents. En què ha quedat la declaració de tots els partits polítics a les Corts Valencianes rebutjant un finançament injust? Per què els diputats valencians dels partits d’obediència espanyola no es planten al Congrés i s’oposen al pressupost que margina el País Valencià? Evidentment perquè primer són espanyols i després valencians. Per això canten amb tant de fervor ‘Per a ofrenar noves glòries a Espanya’, un cant que hauria de seguir ‘I per a empobrir el País Valencià’.
Per una altra banda, hem de reclamar als polítics claredat i coordinació en les seues declaracions. I sobretot cal que siguen conseqüents amb què diuen i què fan per a no confondre els ciutadans. Perquè el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha dit que no preveu la mobilitat entre autonomies fins que s’acaben les fases de desconfinament i entrem en l’anomenada ‘nova normalitat’. Per contra, un dia abans, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, defensava d’obrir la porta a la mobilitat entre territoris quan s’entrara a la fase 3.
Seria bo que els polítics, en compte d’omplir-se la boca amb bones intencions i barallar-se entre ells, actuaren amb valentia i amb justícia. Sense mentides. Sense enganys. Sense asfixiar els valencians amb un infrafinançament del tot injust. I també seria interessant (tot i que no crec que ho facen), que els bisbes valencians exigiren al govern del Sr. Sánchez, en bé dels ciutadans, un finançament just, que no escanye més els valencians.
