Delegació zapatista a la Serra de Mariola

La Serra Mariola, concretament Banyeres, ha estat l’escenari d’acollida a una delegació zapatista integrant de la Gira per la Vida. Segurament, moltes heu sentit a parlar de la Gira per la Vida de l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN). En tot cas, per situar-nos, en farem un breu resum.

Membres de l’EZLN de Chiapas juntamebnt amb el Congreso Nacional Indígena (CNI) i el Frente de los Pueblos en Defensa de la Tierra y el Agua, han estat prop d’un any preparant el viatge i els membres que venien a Europa. Després de més de 500 anys d’haver estat envaïts per la força, ells venen a envair Europa agermanant-se amb la gent humil, des de baix i a l’esquerra. Igual que europeus, que anomenaren aquelles terres que van “descobrir” com van voler, ells vénen a anomenar Europa amb el nom que ells consideren adequat: Slumil K’ajxemk’op, que significa terra insubmisa, terra que no es resigna. I així l’anomenaran mentre ací hi haja gent que no es venga, que no es rendisca, que no claudique.

Per què i a què vénen?

Vénen a compartir lluites perquè pensen que hi ha coses que ens uneixen. Pensen que moltes persones ací, en aquesta terra, senten el dolor de la terra; la violència contra les dones; la persecució i el menyspreu als diferents, tant en la seua identitat afectiva, com emocional i sexual; l’aniquilació de la infància; el genocidi contra els pobles originaris; el racisme: el militarisme; l’explotació; l’espoli; la destrucció de la natura; la sobreexplotació dels territoris amb criteris favorables a les grans empreses que acaben amb els recursos naturals; la falta de respecte per les cultures minoritàries, les seues llengües, i el seu patrimoni cultural intangible que desapareix.

Consideren que darrere de tots aquests mals hi ha el sistema capitalista com a causa universal. Per això pensen que un element que uneix tots els pobles és “la comprensió que és un sistema el responsable de tots aquests dolors”. El botxí és un sistema explotador, patriarcal, piramidal, racista, lladre i criminal: el capitalisme.

I com que els efectes del capitalisme són globals, la lluita per a combatre’l ha de ser global. Per això diuen que un altre vincle unificador és el compromís de lluitar, a tot arreu i en tot moment, cadascú des del seu lloc al món, contra aquest sistema que destrueix el món. Ens juguem la supervivència de la humanitat i potser del planeta. Perquè el planeta Terra pot subsistir sense nosaltres, però nosaltres no podem subsistir sense la mare terra.

A partir d’aquestes reflexions, els zapatistes acordaren de fer uns encontres per a dialogar, intercanviar sabers i experiències, per a analitzar i valorar en els diferents encontres on som i cap a on volem anar; en quin món volem viure. Contactar amb les persones que des de diferents àmbits lluiten per la vida, i comparteixen les mateixes preocupacions. Amb les persones honestes, amb els qui no es resignen, amb les qui es rebel·len contra la injustícia, amb les qui resisteixen a molts racons del món.

Consideren que conéixer els altres forma part de la seua lluita. Ja que el coneixement ens allunya de la discriminació, i ens acosta a l’estima.

Fa uns dies que acabaren la Gira per la Vida a Europa, i afirmen que en un futur voldrien visitar els altres continents també.

És dins aquest projecte que situem l’encontre dels zapatistes a la Mariola. Ací, representants de diferents col·lectius dels voltants de la serra han participat en l’intercanvi d’experiències, esperances, somnis i  realitats.

Explicant la seua lluita, hem pogut trobar molts punts de connexió amb la manera i la forma que s’imposen als diferents territoris les dinàmiques extractivistes. Aquestes dinàmiques són les mateixes que segueixen ací i més enllà del mar, al nord i al sud. Els grans macroprojectes que volen fer allà els governs suposen el desplaçament dels pobles originaris de les seues terres, i ells, maies dels pobles originaris d’Amèrica, es resisteixen amb valentia. Perquè el territori per a ells no és només un bé material, sinó espiritual també, perquè a la seua terra tenen els ancestres i els sabers transmesos de generació en generació, una part important de la seua forma de vida. I tenen tot el dret de seguir-hi vivint com volen. Més si tenim en compte el gran respecte que els pobles indígenes tenen per la mare terra i com la cuiden, i com mantenen el cicle de la natura.

Les grans empreses multinacionals imposen els seus interessos per damunt de governs i de les necessitats reals de les persones que habiten els territoris. La seua lògica monetària i de fer negoci mostra extrem d’avarícia i desarrelament, els fa seguir endavant encara que per a aconseguir-ho hagen d’exterminar pobles sencers, cultures i vides.

La seua lluita és germana de la lluita del Moviment sense Terra al  Brasil, dels indígenes Maputxes al sud de Xile, de les dones a Rojava, i de tants i tants pobles arreu del món. És una lluita en què arrisquen la vida: molts líders i lideresses són assassinades per defensar els seus drets.

Si bé ho mirem, a tot arreu segueixen el mateix patró. Recordem com a exemples d’ací les lluites que hem dut endavant per a impedir a la comarca que posaren una planta de residus d’animals infectats, o l’allau d’urbanitzacions, els PAI amb els que volien inundar la comarca; la planta de residus; el camp de panells solars a Fontanars, o els molins de vent… ignorant la lògica, la natura i els pobles. I sense anar molt lluny: la lluita defensant l’horta a València, o la lluita per conservar verge la platja d’Alauir, que volien convertir en una urbanització… i així podem omplir més d’un llibre, al llarg de tot el nostre territori.

Però ara la situació és més greu, hem sobrepassat els límits del planeta, els límits que permeten que seguim vivint com fins ara. El canvi climàtic va imposant-se a poc a poc per tot arreu, imparable: augment de les temperatures, augment de sequera, desertització, augment de pluges torrencials… desastres naturals imparables…  Efectes que podem apreciar també en el nostre dia a dia en els camps, el clima, les abelles, etc.

Anem totes al mateix vaixell, els governs continuen discutint sense arribar a suficients acords, i alguns remen a contracorrent. Caldrà que totes i tots assumim la nostra responsabilitat i actuem en conseqüència, que entenguem que la lluita per la vida es fa necessària, i en aquesta lluita confluïm amb la Gira per la Vida Zapatista.

Acollir la delegació zapatista ha estat un honor i un aprenentatge d’humilitat i responsabilitat, d’estima i de cura. Hem compartit coneixements de la natura, estima per la terra, esperança en un futur millor. Compromís i alegria. I hem pogut apreciar de prop la seua qualitat humana.

En esta cesta de esparto,
hecha por manos artesanas
que aún conservan el saber
de nuestros ancestros,
depositamos vuestros deseos y los nuestros,
agradecimientos y esperanzas
de vuestra lucha hermana.

En tierras de la Mariola,
sierra perfumada por decenas
de hierbas comestibles y medicinales,
compartimos los saberes
de vuestros ancestros y los nuestros.

Recogimos vuestro testimonio,
con respeto y admiración
que conservaremos como un tesoro.
Semillas de futuro
sembráis en vuestro viaje,
que darán su fruto
alegrando nuestros corazones.

Gracias, gracias, gracias.