Deu apunts sobre el Brèxit

La decisió britànica d’abandonar la Unió Europea ens ha deixat perplexos. Per primera vegada un estat membre ha decidit un procés centrífug, ha iniciat el procés geopolític invers del decreixement de la realitat europea. El qual, amb totes les matisacions i visions diverses que ens ofereixen tant el resultat com el mateix fet de celebrar el referèndum, ens permet d’extraure unes conclusions que determinaran un futur ple d’incertesa:

1. El Regne Unit es va incorporar a la CEE el 1973, 16 anys després del Tractat fundacional de Roma. La situació britànica –i no sols als mapes- entre els Estats Units i el continent europeu, ha tingut sempre una ferma resistència a la plena integració, postura que clarament es manifesta amb el manteniment de la lliura com a moneda pròpia.
2. El referèndum el va convocar el primer ministre David Cameron com a instrument d’unificació interna del partit conservador. Podríem dir que se li n’ha anat de les mans i ha comportat un resultat no desitjat per ell mateix.
3. El resultat ha sigut molt ajustat (51,8% a favor del Brèxit, enfront del 48,2% unionista), però mostra una marcada polarització social i una bretxa generacional, ja que com més grau de formació i de joventut més partidària ha sigut la gent de continuar a la UE. Ara molts joves responsabilitzen els més vells d’hipotecar el seu futur.
4. El Brèxit ha desencadenat altres processos interns com la pretensió d’Escòcia, també fins i tot d’alguns sectors de la capital londinenca, d’independitzar-se del Regne Unit per continuar així sent comunitaris.
5. Un dels arguments utilitzats pels partidaris del Brèxit han estat que ‘Europa i els immigrants ens roben’. Aquesta visió que oscil·la el simplisme, la nostàlgia i la xenofòbia, pot desencadenar un efecte dominó a altres territoris capitanejats per forces d’extrema dreta com ara el Front Nacional de Le Pen a França, l’ultradreta austríaca i l’holandesa, fins i tot compartirà ideari amb Donald Trump als Estats Units.
6. Tot i les marcades diferències entre el Brèxit i el procés independentista català, el desenvolupament del primer resultarà determinant per al segon.
7. La manipulació de la informació ha estat clau en el procés. Visualitzem-ho a partir de dos escenaris: per un costat el líder de l’UKIP havia promès invertir en la Seguretat Social britànica els 350 milions de lliures que li costa anualment la permanència en la UE, i ara nega la proposta. En un altre sentit, determinats líders espanyols culpabilitzen el fet de convocar el referèndum per consultar a la ciutadania.
8. La Unió Europea ha manifestat una profunda debilitat els últims anys. La manca d’un projecte europeu fort i la creixent desprotecció social de gran part dels seus habitants han alimentat l’euroescepticisme a l’interior de les seues fronteres. En aquest sentit Owen Jones ha assenyalat que ‘el Brèxit és una revolta de la classe treballadora. Estem en l’era del ressentiment contra les elits. La por existencial consumirà la UE. Aquesta és la realitat política que inevitablement hem d’abordar’.
9. Els milers d’europeus del sud que han emigrat cap a terres britàniques a causa de la fugida de cervells o per la ‘necessitat’ d’aprendre l’idioma, sovint estan realitzant allí treballs infravalorats que proporcionen riquesa a les arques britàniques. No obstant, el Brèxit els desprotegeix en àmbits com el sanitari, una inseguretat que pot obligar-los fins i tot a retornar als països d’origen.
10. A casa nostra, les conseqüències seran profundes i vindran marcades tant per com s’enfoque el procés com pels acords posteriors. Per un costat dificultarà l’arribada de turistes britànics que busquen sol i platja a preus raonables a les costes mediterrànies. En segon lloc creix la desprotecció social, i especialment la sanitària, dels britànics que tenim com a residents. A més, el sector immobiliari i el comerç en el seu conjunt poden veure’s greument afectats si molts d’ells opten per tornar i posen a la venda els habitatges de què ara gaudeixen.