“Déu vol la unitat d’Espanya”

Aquestes van ser les paraules que, solemnement, pronuncià l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, en l’homilia d’una missa que va presidir el 2015. I uns dies abans, en la seua carta setmanal, davant les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, el cardenal Cañizares deia que no hi havia “justificación moral alguna para la secesión”.

Segons el cardenal valencià, com que “la unidad de España pertenece al orden moral”, els recents indults als presos independentistes, “abren la puerta a la destrucción de la unidad de España”, com va dir l’arquebisbe de València.

Amb aquest rerefons, no m’ha estranyat gens que la unitat d’Espanya i la llengua espanyola haja estat el nucli de la tercera i última jornada que, organitzada per la Universidad Católica de València i la Universidad CEU-Cardenal Herrera, va tindre lloc fa uns dies al Palau de la Colomina de la capital del País Valencià.

El web de l’Arzobispado de Valencia informava d’aquesta jornada, que formava part dels Cursos de Verano 2021 i que portava com a títol: “El Español como lengua dentro y fuera de España: Amenazas y Fortalezas”.

En aquesta jornada s’afirmà que “tenemos que tomar conciencia de la gravedad del momento histórico que vivimos en España, ahora que vemos tantos ataques a la unidad de España, a su integridad”. Per això aquest curs es proposava com a tema fonamental “abordar cuestiones que nos unen, como la lengua española”.

Tenint en compte que les dues Universitats estan al País Valencià i que fins i tot la Universidad Católica diu que és de València, no hauria estat malament que tractaren també sobre la llengua dels valencians i les seues amenaces, que mira per on, venen de l’Església Valenciana.

Però els cursos d’estiu, organitzats per aquestes dues universitats, continua aquests dies, concretament del 19 al 21, amb un títol del tot revelador: “La Monarquía Española: Tradición y Futuro”.

Després d’haver fet (i aprovat) les assignatures de Filosofia i de Teologia, he trobat estrany que si “Dios quiere la unidad de España”, com defensà el cardenal Cañizares, cap dels professors que he tingut no tractara mai aquesta afirmació de l’arquebisbe de València. Ni en Eclesiologia, ni en Sagraments, ni en Dret Canònic, ni en Teologia Bíblica de l’Antic i del Nou Testament, ni tampoc en Pentateuc, ni en Moral Especial i Fonamental. Els professors de Misteri de Déu, Cristologia, Metafísica i Lògica que vaig tindre, tampoc no em van parlar mai del desig de Déu sobre la unitat d’Espanya. Per això el cardenal valencià ha demanat que preguem per la unitat d’Espanya.

Què passaria si els bisbes de Catalunya digueren que “Déu vol la independència de Catalunya”?

Però el que trobe molt estrany és que si Déu vol la unitat d’Espanya, com és que aquesta voluntat de Déu no ix a la Bíblia? Potser estaria bé que juntament amb la creació d’Adam i Eva, en una nova redacció de la Bíblia es posara que Déu va crear també la unitat d’Espanya i que els primers pares ja parlaven espanyol. Amén.