“Di estrema destra”

D’aquesta manera definia l’Osservatore Romano el partit espanyol Vox per la seua política xenòfoba, situada als antípodes de l’Evangeli. I és que l’actitud arrogant dels representants de Vox a les institucions democràtiques i el seu discurs d’odi, revela clarament la prepotència, la falta de cultura democràtica i el menyspreu d’aquest partit envers els refugiats i els immigrants de la nostra societat.

El darrer episodi on Vox ha mostrat el seu odi pels immigrants, la gent més vulnerable (i per això mateix els més estimats per Jesús), són els cartells al metro de Madrid, tot contraposant la pensió d’una senyora jubilada amb els diners destinats als menors no acompanyats. A més de la mentida de les xifres que mostra el cartell, la contínua criminalització que fa dels immigrants situa aquest partit als antípodes del missatge de Jesús. Només cal recordar el llibre de l’Èxode que afirma: “No oprimiràs el foraster” (Ex 23:9). I el llibre del Levític: “El foraster que resideix entre vosaltres vos serà com un dels vostres nadius, l’estimaràs com a tu mateix” (Lv 19:34). I encara, el llibre del Deuteronomi diu: “No faces injustícia als forasters” (Dt 24:17).

Les mentides i la manipulació de Vox que criminalitzen els menors no acompanyats i en general tots els immigrants és del tot immoral. En el polèmic cartell que Vox ha posat en la campanya electoral de Madrid, tot és fals: les xifres són falses i el menor del cartell no és cap menor. A més, no es tracta d’una persona estrangera i la foto no s’ha fet a Espanya. De fet, la foto del jove, amb una caputxa i un mocador que amaga la meitat de la cara, Vox l’ha treta d’un banc d’imatges i l’autor d’aquesta instantània és Ahnaf Piash. A més, el jove de la foto és un amic seu.

I malgrat aquestes falsedats, una vegada més, un jutge ha actuat (de nou) afavorint aquesta campanya indecent de Vox, ja que ha rebutjat que el partit d’Abascal retire els cartells contra els menors col·locats al metro de Madrid.

També ha estat molt comentat el debat polític a la cadena SER, en el qual el Sr. Pablo Iglesias abandonà la taula davant l’actitud perdonavides i desafiant de la Sra. Monasterio. Però per què el Sr. Iglesias el desembre de 2019 reia les gracietes de Vox? El que ha passat amb l’actitud desafiant de la Sra. Monasterio en el debat de la SER, ja havia passat fa temps, quan la Sra. Monasterio va muntar el seu numeret, en una conferència del president Puigdemont. Però com que era contra un líder independentista, ningú no es va escandalitzar. Ara recollim els fruits del que va sembrar Vox, mentre diversos partits miraven a una altra banda.

Les amenaces que reben els immigrants i les que rep Sor Lucía Caram a Manresa per part dels ultres més primaris és intolerable, no només pel que fa a l’Evangeli, sinó també pel que fa als Drets Humans.

Per això no em va sorprendre la nota de l’Osservatore Romano del 4 de desembre de 2019, quan, amb motiu de les eleccions del 10 de novembre de 2019, el diari del Vaticà deia que havia estat elegit com a vice-president quart de la mesa del Congrés, “Ignacio Gil Lázaro della formazione política di estrema destra Vox”.

Els cristians no podem mirar a un altra banda davant la prepotència i el “cristofeixisme” d’alguns polítics, que ens mostren rosaris i creus, o acaben el seu discurs amb un: “Que Déu vos beneïsca” i després (com sepulcres emblanquinats) menyspreen la dignitat humana dels més desvalguts, que com ha dit el papa Francesc, són “la carn de Crist”. I encara que mirar a una altra banda és més còmode, no podem fer-ho. Com Jesús, que tampoc no mirà a una altra banda, ni es mostrà “neutral”, sinó que, amb valentia, denuncià la hipocresia dels fariseus i dels mestres de la Llei, anomenant-los sepulcres emblanquits. Perquè com ha dit l’arquebisbe Desmond Tutu, “Si ets neutral en situacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor”.

Davant actituds antievangèliques, no podem restar en silenci, sinó que hem de seguir l’exemple del teòleg Johan-Baptist Mezt, crític amb un cristianisme aburgesat. Mezt instava “el cristianisme a ser decididament un agent de canvi davant la injustícia que impera en el món”.

Finalment, quan Vox criminalitza els immigrants “il·legals”, pensa també en els espanyols que van arribar (sense papers) a Mèxic, l’Argentina, Cuba, el Sàhara o Guinea Equatorial, per a “descobrir” aquelles terres? O és que Vox pensa que els conqueridors tenien els papers en regla per arribar a aquells llocs?

No és estrany que la ultradreta espanyola haja qualificat el papa Francesc de comunista. Qui queda ben retratats són els dirigents de Vox, que hauran d’escoltar de Jesús: “Era foraster i no em vau acollir” (Mt 25:43).

Afortunadament els bisbes espanyols, encara que d’una manera molt tímida, han lamentat el cartell de Vox. El portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i bisbe auxiliar de Valladolid, Luis Argüello, ha dit que li sembla “dolorós que es posen en conflicte dues realitats problemàtiques de la nostra societat” com són els pensionistes i la immigració. Amb tot, crec que la CEE hauria d’haver denunciat amb més contundència (com fa altres vegades en relació amb el govern de l’estat), la manipulació que fa Vox i la seua política basada en l’odi, totalment allunyada del missatge de pau i de fraternitat de l’Evangeli.