19.05.2022 - 12:14
|
Actualització: 19.05.2022 - 12:49
Des de la Biblioteca Pública Municipal Degà Ortiz i Sanz d’Aielo de Malferit fem la ressenya d’un llibre que considerem especial: Diari de silencis. La història de Paulette Weil, de Mariló Sanz Mora, publicat per Edicions 96. I és especial perquè és un llibre propi, nostre… d’Aielo de Malferit i de la Vall d’Albaida… i alhora és un llibre de tothom perquè mostra temes i llocs, més enllà de casa nostra.
La novel·la narra sobre Paulette Weil Grumbacher (La Broque Bas Rin, 1903-Aielo de Malferit, 1987), francesa per naixença, però també valenciana per adopció, que va ser la musa, l’amant, l’amiga i l’esposa d’Amalio Juan Requena (Aielo de Malferit, 1905-1991), pianista i compositor conegut arreu d’Europa. Tots dos estan soterrats a Aielo i molts aieloners i aieloneres els recordem.
La història d’aquesta dona ciutadana del món és pròxima i alhora universal perquè està emmarcada en escenaris europeus com París, Roma… i altres més allunyats com Egipte… i també a Aielo, que és on va viure la parella els últims anys i d’on era Amalio. L’intens relat, que a més destapa secrets que realment poca gent sabia, resulta interessant no solament per a qui en va conéixer la protagonista.
Primer, és interessant per descobrir com era el seu caràcter i què feia: Paulette era una dona exemplar per fortalesa, per valentia, amb personalitat… Va ser governanta d’hotels, soldat en la resistència francesa, va sobreviure a Auschwitz… Va fer de mànager… Era una dona avançada al seu temps que va saber adaptar-se a les circumstàncies des del seny i dels del cor.
I segon, és interessant per tot allò que s’hi conta sobre la protagonista i sobre la resta dels personatges que l’acompanyen. Paulette Weil va ser testimoni directe de la crueltat nazi, i no oblidem que és dels pocs testimonis valencians que hi ha en femení. Ser jueva va comportar viure uns fets que no han de caure en l’oblit, i més encara en temps actuals, perquè no molt lluny nostre hi ha una irracional guerra dirigida per un boig que recorda un poc la bogeria hitleriana.
La novel·la es basa en els records de l’hereva de Paulette, Adela Mas, neboda d’Amalio Juan, així com en la informació treta de la nombrosa documentació sobre el músic que es conserva a l’Ajuntament d’Aielo de Malferit des de 2018, any en què Adela Mas la va cedir al poble. Els arxius d’Amalio han estat una font molt valuosa corroborant i complementat la informació familiar. A banda, hi ha molt de treball de documentació històrica necessari per a enquadrar els personatges en l’escenari polític i social que viuen.
Paulette era molt reservada per als seus afers i no contà gran cosa de la seua vida particular. Només ho va fer a nivell molt íntim i familiar, però sí que va deixar uns textos, escrits 14 anys després d’eixir del camp de concentració. Són textos molt importants històricament i personal, inclosos a la novel·la i que han servit per a relatar el dia a dia durant el captiveri.
A més de la vida de Paulette Weil, també llegim sobre Amalio Juan, el seu company de vida des que tenien vint anys. El músic va tindre una vida fascinant actuant per tot Europa, en hotels de luxe, en el vaixell de Normandia que feia trajecte França-Nova York… i fins i tot va tocar per a la família reial egípcia en la boda de la filla del rei amb el Xa de Pèrsia. La novel·la mostra la gran història d’amor viscuda per la parella. Entre els dos hi havia un amor incondicional malgrat no tindre-ho gens fàcil. Hi havia molta complicitat entre ells i tots dos es complementaven.
Al relat no trobem solament la vida de Paulette i Amalio, hi ha més personatges ficticis, inventats però basats en la realitat. Nadine és el principal, el que fa el paper d’amiga confident i és qui realment parla sobre Paulette alhora que mostra la seua vida oculta i fascinant. Gràcies a Nadine sabem què pensa i com sent Paulette de la vida i la mort, del perdó o la venjança. Sobre tot això hi ha molt de debat perquè tenen idees oposades.
Amb tot es pot dir que a la novel·la hi ha molta realitat, la de Paulette, de qui només s’ha recreat allò que no va contar, i la dels personatges ficticis que són la suma de molts personatges reals buscant respostes a la crueltat patida.
La novel·la és per a adults. Tanmateix, per la realitat dels fets i dels personatges que mostra i la reflexió que comporta, és recomanable també per a l’alumnat més gran dels instituts. I per a facilitar la tasca al professorat, la novel·la té unes propostes didàctiques que es poden aconseguir a través de l’editorial.
En definitiva, la història en general és la suma de moltes xicotetes històries particulars i vertaderes, la majoria viscudes des de l’anonimat, com la de Paulette. Amb Diari de silencis, la protagonista perd l’anonimat i ja no és solament una persona que fou estimada per la família i amics que la conegueren, Paulette ja no és solament un nom i cognoms en tants i tants arxius i documents. Amb la novel·la, renaix i dóna l’oportunitat que tothom la conega i s’emocione amb la potència captivadora del relat.
