Dijous, 16 de juliol de 2020

La batlessa de Barcelona, Ada Colau, es queixa que el rastreig no funciona, i Generalitat de Catalunya li ha reconegut  que el sistema de rastrejadors no funciona com toca. I és que en realitat no són massa gent fent la faena. Al País Valencià per exemple, de les 1.200 persones anunciades per la consellera Barceló en maig, només se’n van contractar 600 en juny, i no tots es dediquen a fer seguiments, perquè s’aprofiten per a cobrir les vacances de personal sanitari. Sembla que aquesta és la tendència de la resta d’autonomies, perquè tampoc l’estat ha marcat una línia. En realitat, ha passat l’embolic a les autonomies i cada una que faça el que puga, o el que sàpiga.

Alemanya també va cedir als Länder o estats federats l’organització del rastreig de contacte, però els va donar unes regles més clares: el 25 de març va anunciar que cadascuna de les 16 regions en què es divideix el país ha d’aspirar a tenir 25 rastrejadors per cada 100.000 habitants.

Batles de desenes de municipis es queixen de la falta d’ajuda als centres de salut, que han passat en el postconfinament a estar al capdavant de la lluita contra la pandèmia, però també de milers de veïns i veïnes que es veuen obligats a fer les consultes telefòniques. Això si al final del dia aconsegueixen que algú responga, perquè sempre comuniquen.

La ‘nova normalitat’ no ha fet que la sanitat recupere el pas, i les llistes d’espera que ja eren llargues ara són eternes. Però a ningú no escapa que aquest confinament també ha faltat moltíssima gent per altres malalties que s’han vist relegades, i que molta tasca de prevenció que s’estava fent ha quedat aturada o alentida, com per exemple haver deixat de fer mamografies.