Es veu que ahir Trump es va veure apurat i es va haver d’ocultar a l’amagatall que van fer a la Casa Blanca durant la Guerra Freda. La situació als EUA s’ha complicat després de l’assassinat quasi en directe d’un ciutadà de color per part d’un policia blanc. I la popularitat del president, que ja estava per terra per la covid-19, continua enfonsant-se a la mateixa velocitat que els seus enfrontaments amb tothom van en augment. I és que l’home té per costum que no li porte ningú la contrària.

A l’estat espanyol sembla que el vot de Compromís ja no el vol ningú. Mentre el seu portaveu es queixa que el PSOE no vol negociar amb ell, sembla que l’acord per a la continuïtat de l’estat d’alarma està quasi tancat. Potser els valencianistes haurien de revisar la seua estratègia.

Hui, al País Valencià, s’han rebotat els directors de les escoles oficials d’idiomes, per la reducció de professors que la conselleria de Marzà pretén aplicar per al curs vinent, la qual cosa afectaria de ple l’aulari d’Ontinyent.

De moment les famílies i els alumnes de 6é de primària continuen a l’espera que les escoles diguen com aplicaran la resolució de la Conselleria d’Educació del 26 de maig, segons la qual els centres educatius facilitaran el suport necessari en el trànsit cap a l’educació secundària obligatòria.

Fa temps que seguisc el Blog del Comidista, de Mikel López Iturriaga. Amb el confinament he descobert el concepte de batch cooking, preparar en una vesprada el menjar de tota la setmana que després ens anirem menjant cada dia. És interessant com, amb un poc d’organització i no massa eines, tenint tots els ingredients a punt, pots aprofitar unes hores per a organitzar tota la setmana.
El concepte no és una novetat, ara he descobert que les nostres àvies ja ho feien: diumenge per dinar putxero complet amb cigrons, penques, creïlles, moniato, vedella, gallina, menúncies, cansalada, blanquet, garronet… Sempre recorde l’arròs sequet de m’auela Teresa, diumenge en el dinar abans del putxero. Per a sopar, putxero fregit. Dilluns per a dinar arròs al forn amb les sobres de l’olla; només calia afegir les creïlles i la tomaca, i encara per a sopar podies fer un esxafadet de cigrons i creïlles amb alguna penca i un garronet de porc. Si en feien prou, encara dimarts podies dinar un bon plat de fideus i sopar unes mandonguilles del final del putxero.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.