Dissabte, 16 de maig de 2020

Ahir vaig poder escoltar els representants d’algunes organitzacions agràries molestos perquè la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, havia donat ordre a la inspecció de treball d’esbrinar si les condicions d’alguns treballadors del camp, durant la pandèmia de la Covid-19, podrien estar prop de l’abús i l’explotació laboral, i també per a confirmar en quines condicions estaven allotjats. Segurament no va veure ningú el programa de l’Évole a la Sexta, i tampoc no van eixir l’endemà a desmentir una cosa que tothom va poder veure amb els seus propis ulls. Tampoc no han desmentit l’informe de la consultora alemanya Löning, que posa el camp espanyol com a exemple de sector amb precàries condicions laborals dels treballadors.

En els cinc mesos que du al capdavant del Ministeri de Treball espanyol, Yolanda Díaz ha aconseguit dos pactes socials. El primer, el que es va aconseguir per apujar el salari mínim a 950 euros, i el segon ha estat més difícil i ha servit per a desvincular els ERTO de la declaració de l’estat d’alarma i mantenir-los, almenys, fins al 30 de juny. Sembla que la ministra de Podem no para de treballar, i això que forma part del govern ‘filocomunista’ al que critiquen bramant cada vesprada al barri de Salamanca de Madrid uns ricots indignats amb màscara a la cara i bandera i hidrogel a les mans.

Ja he sabut que el criteri provincial s’ha imposat, i em fa un efecte estrany mirar cada dia com la península de Bocairent està enclavada dins de la Mariola rodejada de pobles de la província d’Alacant, llevat del barranc que ens uneix amb Ontinyent. Ja he llegit que no ens en podem passar de la frontera i que llevat de per motius de treball encara no podem passar a Alfafara, Agres, Muro, Cocentaina, Alcoi, Ibi, Biar, Banyeres o Beneixama.

Però estic tranquil perquè el president Puig, que no n’encerta ni una, demanarà que passem tots a la fase 2 la setmana que ve, i ho ha anunciat la consellera Barceló, així que anem aviats.

He vist ja en moltes cases que, des de l’arribada del coronavirus, només entrar es lleven les sabates, alguns fins i tot se les deixen al replanell de l’escala, fora de casa, com fan els musulmans per a entrar a orar en les mesquites. Sobre el costum de llevar-se les sabates en casa en parlar un article de la BBC de hui. Vos avance que, per als científics, el risc per a la nostra salut de caminar amb sabates a casa és relativament baix. A Occident no interactuem per terra tant com podríem pensar. No ens rebolquem ni mengem en terra, cosa que ens situa en un risc menor.

Europa mira Portugal com un exemple de contenció de virus en plena pandèmia. Les seues dades són de les millors del continent. A punt de complir dos mesos des de la declaració de l’estat d’alarma, Portugal està en ple desconfinament. Durant aquesta crisi ha registrat, fins ara, una mica més de 28.500 contagis i 1.190 morts i això que comparteix el 100% de la seua frontera amb Espanya.

Per una altra banda, Itàlia obrirà les fronteres a partir del 3 de juny amb els països de la Unió Europea i els viatgers que arriben al seu territori no hauran de guardar cap quarantena. Així ho estipula un decret de govern aprovat hui mateix en el qual també s’estableixen les normes per a una reobertura total de les activitats econòmiques de país. La mesura té com a objectiu recuperar el flux turístic durant la temporada d’estiu.

Aquesta vesprada hem eixit a comprar i hem tornat a veure desenes de rodabalcons espanyols amb crespons negres, i moltes imatges de sant Blai. Per un moment em feia l’efecte que la gent els havia oblidat des de febrer; n’hi ha de descolorits per tanta pluja i pel sol. La majoria ho ha tret en senyal de dol i com a pregària al seu patró per a veure si ajuda a eixir d’aquesta situació, però d’altres crec que ho han posat perquè han vist per whatsapp o facebook que Podem ho havia prohibit, una bola més de les que la dreta més reaccionària va escampant quan li ve de gust.