Dissabte, 9 de maig de 2020

Ara resulta que els que s’han tufat de veritat han sigut Ximo Puig i Ana Barceló. La consellera tenia anit un cabreig monumental i el president, tot escarotat, demanava al govern espanyol que rectifiqués la decisió. La veritat és que la decisió ha deixat descol·locat al govern valencià, però se suposa que la densitat de població i les condicions de mobilitat de les àrees metropolitanes d’Alacant, Castelló, València i Elx han pesat més que la voluntat de Puig. L’estat ha imposat la prudència.

Per altra banda, el govern basc ha imposat una fase 1 més restrictiva al seu territori,  justificant-se en el fet que no cal assumir riscos innecessaris. Potser els hagués eixit més a compte de quedar-se en la fase 0, si havien de continuar restringint. Em pense que Urkullu va a la seua; ara he vist que pretén reobrir les escoles el 18 de maig, i això sí que és assumir un risc innecessari. I damunt descarregant-lo en els fills dels altres. Els sindicats i les comunitats educatives no ho veuen tan clar com el PNB.

L’epidèmia al món s’aproxima als quatre milions d’infectats, i el Regne Unit ja és el segon país del món amb més morts. Hui han passat dels trenta mil. Johnson i Trump passaran a la història com els dos més grans borinots de la Covid-19.
Ací teniu les claus de per què el Regne Unit s’ha convertit en el país amb més defuncions per la pandèmia a tot Europa. A l’altra banda, els EUA han perdut ja més de vint milions de llocs de treball durant la pandèmia. Per això Trump s’ha encabotat que tothom torne a treballar i a fer vida normal, caiga qui caiga.

A Moscou estan celebrant la derrota del nazisme en la Segona Guerra Mundial. Els EUA i el Regne Unit han evitat en el seu discurs de recordar que aquesta derrota va ser possible també per la participació russa en el conflicte.

Però tornem a casa. Després d’una aposta de confinament com la que s’ha fet a l’estat, és absurd de seguir confiant a la ciutadania una situació en què el que està en joc és l’economia de país. I es fa necessària una iniciativa pública integral que pose en marxa tot el que s’ha fet parar, i sobretot que no deixe enrere els més desafavorits. Ara mateix no sé quanta gent del parlament espanyol deu ser capaç d’entendre el que acabe d’escriure, però si no s’espavilen, arribaran massa tard.