Diumenge, 10 de maig de 2020

Algú li ho havia de dir, i al final ha hagut de ser Fernando Simón: al País Valencià hi ha molts casos sospitosos de coronavirus als quals no s’ha fet cap prova. Això, senyor president Puig i senyora consellera Barceló, és una veritat més gran que un campanar. Perquè vostés són els màxims responsables del que ha passat al nostre país. Centenars de baixes emeses des dels centres de salut on no podien fer res, perquè vostés dos no feien la seua faena i no facilitaven que es pogueren fer les proves per a saber si en realitat la gent tenia un refredat o tenia el coronavirus. N’hi ha molts que porten ara setmanes d’alta sense saber si han passat o no la malaltia. I va la consellera i diu que el Ministeri de Sanitat espanyol li havia donat ‘matrícula d’honor’. A veure si se la va descarregar d’internet, senyora Barceló, i se la va imprimir com el màster de Cifuentes.

Tot sembla indicar que el ‘pla Barceló’ per al desconfinament havia oblidat un punt fonamental, la traçabilitat, la capacitat per a reaccionar davant la detecció de casos i el seguiment de l’entorn dels pacients que foren positius.

El president Puig, que continua de botó, hui tornava a demanar fase 1 per a tots els valencians a la conferència de presidents, on els presidents d’Andalusia i de Madrid volien culpabilitzar el govern espanyol del fet que algunes zones turístiques no pogueren obrir dilluns, com si això d’obrir fos cap garantia d’un turisme que no pot arribar ni per terra, ni per mar, ni per aire.

A la mateixa conferència de presidents, el basc Urkullu es felicitava perquè per fi veia que l’estat havia entés la cogovernança, mentre el català Torra no la troba enlloc i es dedica a demanar l’ús generalitzat de les màscares.

Ja ho vaig dir ahir, però sembla que alguns no ho entenen: desescalada no és igual a activació de l’economia. I parlant d’economia, hui al diari Ara hi ha l’entrevista d’Antoni Bassas a l’economista Xaier Sala i Martín. L’economista confia en una tornada de la indústria que es va deslocalitzar com a contrapès a la caiguda del turisme que serà molt generalitzada. Em quede amb una part on Sala i Martín vaticina un gran canvi a tot el món: ‘a Barcelona hi haurà moltes menys convencions, restaurants, hotels, avions, cotxes… Molta gent veurà que no cal viure a Barcelona i pagar lloguers estrafolaris podent teletreballar des del Pirineu. Les ciutats es buidaran, hi haurà menys cotxes’. Això dels cotxes ja fa dies que ho parlàvem en casa: qui es comprarà ara un cotxe nou? I per anar a on?

Mentrestant, al País Valencià alguns ajuntaments fan política ficció, com el de Canet d’en Berenguer, que assegura que només permetrà cinc mil persones prenent el sol cada dia a la seua platja, prop de la meitat del nombre habitual d’usuaris, per a mantenir el distanciament social. O el de Gandia, que diu tindre un pla per a promocionar les seues platges a tot l’estat com una destinació segura de la Covid-19. Entre el distanciament i les mesures higièniques, no crec que càpiga la gent que faria falta perquè el turisme torne a ser rendible.

Tant Itàlia com França, Espanya i el Regne Unit han superat la barrera dels 25.000 morts per la Covid-19, mentre que si sumem el nombre de morts a Polònia, Eslovàquia, Txèquia, Hongria, Àustria i Romania, la xifra no arriba a tres mil. Si encara us esteu preguntant per què, us anime a llegir l’article publicat hui per la BBC. És interessant perquè les xifres són percentuals, cosa que desmunta el que alguns m’havien dit, que allí no viu tanta gent. A més, els serveis públics sanitaris tampoc estan tan avançats com els nostres. Les decisions dels seus governs i el comportament dels seus veïns i veïnes hi tenen molt a veure.

La cara oculta del confinament continua sent la violència de gènere. Els violents ja no necessiten cap esforç per aïllar la seua víctima. La pandèmia de Covid-19 va posar la major part de la humanitat en confinament obligatori, deixant les víctimes de violència domèstica en condicions de la més gran vulnerabilitat, amb molts menys recursos disponibles. Les estadístiques a l’Amèrica llatina són esgarrifoses, però a l’estat espanyol només una de les divuit dones assassinades enguany havia presentat denúncia.