10.04.2020 - 18:06
|
Actualització: 10.04.2020 - 20:06
Primer dia de les no vacances de Pasqua d’enguany. He aprofitat per a anar aquest matí al forn a arreplegar les mones que havíem encomanat. Hui els forners i forneres no han fet pa i han estat preparant mones i rolls. Per primera vegada des de la quarantena no he hagut de fer cua i he aprofitat també per a comprar farina, escasseja als supermercats i no havia pensat de comprar-li’n al forner, on hi ha molts més quilos.
Només arribar a casa he ajuntat les nostres mones amb les dels avis, i hem decidit de congelar-ne algunes per a diumenge. Només posar-les al congelador m’he adonat que no havia llevat els ous. De fet hui m’he assabentat que no has de congelar la mona amb l’ou bullit. En realitat no és que no es puga, però el resultat de què et pugues menjar després de congelar s’allunya bastant de què esperaves d’un ou dur, sobretot pel gust i la textura.
Fins i tot hem tingut un debat a casa sobre la congelació dels ous. Al final hem sabut que es pot fer també amb els ous crus, però hi ha truc perquè no esclaten al congelador, quan passen d’estat líquid a sòlid.
A migdia he aprofitat per a eixir a la terrassa a llegir. Fa temps que ho faig amb un e-reader, que em permet de tindre un bon grapat de llibres ocupant el mínim espai. A la terrassa he pogut comprovar que ja han tornat els falciots (a Bocairent en diem falcitges), senyal inequívoc que la primavera ja està en marxa. No he vist, però, oronetes; cada any en veig menys.
Se’m fa estrany el silenci dels carrers en un dia com hui. Recorde quan era menut, que els nostres pares no ens deixaven ni posar la ràdio, els bars tancaven i al poble només hi havia que silenci tot el dia. Fins i tot la processó era silenciosa, perquè la banda se n’anava a tocar a Jumella i no quedava cap músic al poble. Al pocs anys jo també vaig començar amb la música i vaig descobrir que el silenci de Bocairent no tenia res a veure amb el que passava en la Setmana Santa de Jumella, on tots els bars obrien i no tancaven ni per a les processons. I també que una cosa que es deia ‘butla’ permetia menjar carn en Divendres Sant.
La crua realitat d’enguany ens obliga a romandre a casa, mentre sembla que la Covid-19 comença a donar una treva, almenys amb la minva dels números. I és que mentre continue havent-hi defuncions, no podem estar tranquils.
Si en aquesta crisi hi ha un optimista, eixe és el catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra, Ignacio López-Goñi. Més de 21 milions de lectors ha tingut el seu escrit ‘Diez buenas noticias sobre el coronavirus’. Ell mateix publica periòdicament a la plataforma The Conversation. En els seus escrits és capaç de comunicar-nos que el futur de la malaltia no és tan negre com ens pensem i que hi ha motius per a tindre esperança.
Hui he estat repassant l’estratègia d’un altre país nòrdic amb la pandèmia, en aquest cas es tracta de Suècia, que manté un confinament voluntari i encara permet concentracions de fins a cinquanta persones, però per altra banda ha implantat des de març la protecció de la gent gran, amb mesures per a evitar els contactes. Tot i això, encara tenen oberts, bars, escoles, instituts i universitats. Una altra data que em crida l’atenció és que un 40% de la població laboral treballa des de sa casa, des de molt abans de l’arribada del coronavirus 2019. L’opció sueca té molts escèptics a la comunitat científica i a la mateixa OMS.
