Divendres, 27 de març de 2020

Ja fa dies que els números no m’ixen, i és que… Ahir deia Feranando Simón que hi havia 4.145 morts per Coronavirus a l’estat espanyol i ‘només’ 56.188 persones infectades. La taxa de mortalitat a l’estat és del 7%, quan realment la taxa de letalitat d’aquesta pandèmia és inferior al 2%. La raó sembla que és que fa setmanes que no es fa cap prova ni als casos lleus ni als asimptomàtics. És una qüestió matemàtica; en realitat el virus no mata tant com ens pensem, però s’ha escampat molt més que no sabem. Si us interessa el tema, no us perdeu el blog de l’Instituto de Matemáticas de la Universidad de Sevilla, i veureu com les matemàtiques ens poden ajudar a acostar-nos  a la realitat de la pandèmia del coronavirus.

Les matemàtiques també ens donen la raó en l’ús de les màscares i dels guants, mentre encara hi ha responsables polítics i sanitaris que ho neguen. Hem de saber que és essencial que les persones que tenen contactes quotidians múltiples estiguen molt ben protegides per a no emmalaltir i multiplicar les infeccions: que estiguen ben lluny dels clients, que es cobrisquen la cara i s’enfunden les mans, etc. Recordeu que continuen obrint cada matí molts comerços essencials: forns de pa, bancs, farmàcies… Encara hi ha moltes fàbriques treballant, i milers de transportistes amb els seus vehicles fan arribar les mercaderies cada dia a tots els pobles i ciutats.

Acabem la segona setmana de confinament, i torne a MULAN. L’arrancada d’aquest matí a l’ESO amb AULES ha estat bastant desigual, i molt lluny d’un accés majoritari. A cada poble eren comptats els i les alumnes que aconseguien d’entrar-hi. Esperem que dilluns tindrem més sort. No sé per què està costant tant açò, si estem en l’era de les noves tecnologies, i ja són molts dies esperant de poder accedir sense cap problema.

D’altra banda, una cosa que he anat descobrint als grups de whatsapp de les classes és que en realitat no totes les cases ho tenen fàcil per a accedir-hi. Com expliquen en el portal tecnològic Xataka, els mestres es troben que els xiquets i xiquetes a casa tenen des d’ordinadors molt antics amb versions de Windows ja no suportades, a portàtils de treball dels pares que han de compartir entre germans. Uns altres alumnes diuen que el PC de casa feia mesos o anys que no s’encenia, i que ara comproven que no funciona o que dóna massa problemes. L’era dels telèfons intel·ligents ha deixat oblidat l’ordinador domèstic en moltes llars en què ja no cal per a l’ocupació de cap membre de la família; ara algunes famílies s’endeuten per a comprar-se l’últim d’aquests telèfons d’una marca molt coneguda…