27.12.2018 - 20:35
|
Actualització: 27.12.2018 - 20:57
Aquesta Nit de Nadal passada vam commemorar el segon centenari de la nadala ‘Santa Nit’, possiblement el cant nadalenc més conegut i més cantat de tots els que existeixen. I amb més versions.
Aquest cant tan tradicional en les festes del Nadal és un poema que va escriure fa una miqueta més de dos-cents anys el jove capellà Joseph Mohr (1792-1848), rector de la parròquia austríaca d’Oberndorf, una vila a prop de Salzburg, als Alps austríacs, i que va ser musicada per Franz Xaver Gruber (1786-1863). Va ser el 1816 quan el jove rector Joseph Mohr va escriure el poema de sis estrofes (tot i que normalment en cantem tres) ‘L’any sense estiu’, pel gran fred que aquell any va gelar les collites, amb la consegüent fam a la zona. La lletra, que parla del desig de pau, d’esperança i de consol, vol transmetre l’ideal d’unitat dels pobles. Aquest poema, en un principi, va ser pensat per a guitarra, ja que l’orgue que hi havia a l’església d’Oberndorf no es podia utilitzar per trobar-se en pèssimes condicions a causa dels ratolins. I com que no hi havien diners per arreglar-lo, el ‘Santa nit’ s’interpretà amb guitarra aquell 24 de desembre de 1818.
Van ser el capellà Mohr i el mestre d’escola i organista músic Gruper, que junts van cantar per primera vegada aquesta nadala, acompanyats d’una guitarra. El cant d’aquest poema, tan emotiu (i ara tan conegut) i que expressa tanta tendresa i emotivitat, va entusiasmar la gent i per això es va propagar amb molta facilitat.
Traduïda a més de tres-centes llengües del món, el 2011 la nadala va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Per això cada Nit de Nadal i durant tot aquest temps litúrgic de Nadal i Epifania el ‘Santa Nit’ ens acompanya i ens porta tants i tants records de la infantesa, dels pares (amb qui la cantàvem) que ja ens han deixat, o dels amics que ja no es troben amb nosaltres.
El ‘Santa Nit’ ens recorda també la gent que pateix: els ancians que viuen sols, els malalts, els xiquets que no han conegut l’amor, els refugiats que, davant la indiferència d’Europa, moren al Mediterrani, la gent que no arriba a final de mes, les dones assassinades per la violència de gènere, els immigrants que fugen de la misèria, els qui han caigut en la depressió… i tantes i tantes persones que ploren i que tenen el cor esquinçat pel dolor.
I amb tot, igual que fa dos-cents anys, el ‘Santa Nit’ és un cant que ens convida a l’esperança, a lluitar per la pau i a portar l’alegria als qui l’han perduda, malgrat tantes desgràcies i tantes injustícies com hi ha al món.
El ‘Santa Nit’ és com una flama que ens il·lumina enmig de tantes foscors, perquè és un cant que obri nous horitzons i que ens encoratja a començar de nou, a no donar-nos mai per vençuts, a mirar els altres amb el cor, sense rancúnies, sense malfiances ni recels.
El ‘Santa Nit’ ens anima a ser sol·lícits amb qui pateix i a estar al costat de qui viu un moment difícil. I ara pense en un amic meu, Rafa (i en la seua muller) ingressat a l’hospital de la Ribera des del 31 d’octubre, i en una amiga, M. Josep, que, recentment, al mateix hospital, l’han intervinguda d’urgència. I en Victòria, que fa uns mesos va perdre el seu marit, l’amic Pepe.
El ‘Santa Nit’ ens descobreix que l’altre, siga qui siga, és el nostre germà i per això acollim qui ve a trobar-nos, lluny de xenofòbies i de racismes.
El ‘Santa Nit’ també ens encoratja a lluitar per la justícia i per la pau i al mateix temps ens empeny a denunciar la falta de llibertat i l’empresonament, del tot injust, de persones innocents, com els líders independentistes catalans, privats de llibertat només per donar veu als ciutadans per mitjà de les urnes.
El ‘Santa Nit’ ens porta un missatge de pau i d’alegria, perquè el Déu Infant ve a compartir la nostra vida i la nostra història. I per això cantem: ‘Santa nit, plàcida nit/ els pastors han sentit/ l’al·leluia que els àngels cantant,/ en el món han estat escampant:/ el Messies és nat, el Messies és nat.’
Que la nit del dolor i del sofriment en tantes persones quede il·luminada per aquest cant tan entranyable, un cant amb el qual acollim el Déu-amb-nosaltres, present en cadascun dels hòmens i dones de bona voluntat.
Sant Nadal!
