Dos valldalbaidins dirigeixen l’excavació on s’han trobat restes prehistòriques d’una jove i un xiquet de bolquers

Els arqueòlegs valldalbaidins Maria Barberà Micó i Josep Pascual Beneyto han dirigit l’excavació arqueològica que ha permés de descobrir dos enterraments prehistòrics amb una antiguitat d’uns 4.600 anys al jaciment de Sanxo Llop de Gandia.

Una de les troballes correspon a les restes d’una jove d’entre 17 i 20 anys, al costat d’un xiquet d’escassos 2 o 3 mesos, acompanyats de les restes de tres gossos, dos ovicaprins (cabra o ovella), un senglar i dos cranis de bòvid, molt probablement com a aixovar funerari, en opinió de Josep Pascual.

Per altra banda, s’hi ha descobert també un gran abocador d’Època Ibèrica tardana (II-I a.n.e.), on hi destaquen 4 estructures, fosses i sitges amb restes humanes d’un mínim de 7 persones d’època tardo-romana.

En els treballs de l’excavació arqueològica, iniciats el 2 de maig d’enguany i acabats el 7 d’octubre passat, codirigits pel bocairentí Josep Pascual Beneyto i l’ontinyentina Maria Barberà Micó, ha participat un equip de 10 operaris especialitzats, entre els quals arqueòlegs, l’antropòleg Llorenç Alapont i tècnics per als treballs d’anàlisi i estudi procedents del Museu Aruqeològic d’Ontinyent, la Universitat de València, Servei d’Investigacions Prehistòriques de la Diputació de València i Museu Arqueològic de Xàbia entre més, amb la col·laboració de Joan Cardona, arqueòleg municipal de Gandia.

El jaciment

Sanxo Llop és un jaciment arqueològic que inicia la seua vida cap al V mil·lenni a.n.e. amb el màxim desenvolupament a finals del neolític (III mil·lenni), o calcolític. Es localitza en una terrassa plistocènica del Serpis o riu d’Alcoi, a prop de la desembocadura a la Mediterrània. S’ha conservat uns important quantitat d’estructures subàrees, la majoria sitges i fosses de planta circular. Les restes materials recuperades Indiquen que els habitants es van dedicar a l’agricultura i la ramaderia, destacant el treball de la talla de sílex (segurament aprovisionament de nòduls del Serpis), el consum i treball de la fauna marina i l’activitat metal·lúrgica del coure, confirmat per la presència de fragments de gresols, escòries, punxons, etc.

La campanya actual han excavat prop de 190 estructures,  excavades sobre el terreny natural de la terrassa fluvial del Serpis, formada per sorres o graves i argiles  d’origen fluvial.